Publicat el 09/02/2005

És de domini públic que quan es vol assegurar l’assistència de gent gran i també d’altres col·lectius a qualsevol acte públic només cal donar menjar de franc. Aquesta fama de “morts de gana” de la gent gran és una qüestió cultural i també de pensions indignes que cal esmenar. Les persones que han viatjat amb l’IMSERSO han observat darrerament canvis importants en el comportament de la gent gran. S’ha passat de posar-se menjar a la bossa a, generalment, menjar només el necessari d’una forma educada i cívica. Si volem fer possible una vellesa digna i respectada, hem de començar nosaltres mateixos, la gent gran, a tenir com a persones, comportaments dignes i respectables.
Avui dia, però, encara diferents associacions de gent gran que depenen de caixes, ajuntaments o altres entitats es deixen comprar amb la xocolata del lloro. La classe política que coneix el comportament individualista, egoista i insolidari de molta gent gran fomenta la seva divisió, conscients que un col·lectiu de gent gran unit i organitzat li pot crear problemes com, per exemple, reivindicar millores en les pensions “per a morts de gana”. Caldrà segurament esperar que noves generacions de gent gran, amb un nivell d’escolaritat més alt, comencin a canviar els seus plantejaments apostant per la unió de la gent gran, que és la única forma capaç de fer possible una vellesa digna i respectada. És impossible fer-se respectar si no canviem aquesta imatge de “morts de gana”.

La forma d’aconseguir-ho no és pidolant sinó conquerint drets encara no assolits que ens pertoquen.

Deixa un comentari