Montse Campàs i Ramon Naves

Quins són els asteroides que han descobert?
RN: Els asteroides que hem descobert són el 2009XX i el 2009XW. Són del cinturó principal (orbiten entre les òrbites de Mart i Júpiter). El passat dia 9 de desembre va ser una nit especialment bona per fer astronomia, era fosca i gairebé no hi havia turbulència, vàrem fer una cerca rutinària i els vàrem localitzar.
Com i de quina manera els arriba la confirmació internacional de la troballa?
MC: Les mesures de posició d’asteroides i cometes les enviem a l’MPC (Minor Planet Center – http://www.cfa.harvard.edu/iau/mpc.html), aquest és l’organisme que s’encarrega de designar els nous descobriments. En el cas dels asteroides necessiten tenir dades de dues nits, el dia 9 vàrem prendre les primeres mesures de posició i la nit del 10 hi vam tornar. El dia 11 ja ens havien confirmat el descobriment del 2009XX i vàrem haver de fer una nit més perquè el dia 12 ens confirmessin com a descobridors del 2009XW.

Quin sistema fan servir per observar els astres?
RN: El romanticisme de mirar a través d’un ocular nosaltres ja no el tenim. El nostre telescopi està connectat a una càmera CCD que pren les imatges del cel i les envia directament a l’ordinador, des d’on calculem les mesures de posició i llum i processem les imatges.

Quan va començar la seva afició?
MC: En Ramon de ben petit va veure Júpiter en una enciclopèdia i va quedar tan fascinat que des de llavors no ha parat d’interessar-se per l’astronomia. El seu entusiasme és tal que me’l va encomanar.

Mantenen contacte amb d’altres entitats o aficionats?
RN: Sí. Nosaltres som d’ASTER – Agrupació Astronòmica de Barcelona, però estem molt en contacte amb gent de Cosmos – Mataró, el Grup d’Astronomia de Tiana, i altres observadors que tenen el seu propi observatori com nosaltres. Participem activament en fòrums d’astronomia i en llistes de distribució, on hem fet amics de tot arreu i als quals hem pogut conèixer en persona en jornades o congressos on fem xerrades sobre la nostra metodologia observacional.

Quin seria el seu objectiu més gran? A part d’asteroides, què es pot visualitzar i descobrir al cel?
MC: Descobrir un cometa, un exoplaneta o una supernova, seria genial. Hi ha moltes coses per trobar: estrelles dobles, variables, quàsars… A més de tot això, el cel és ple de meravelles per observar: planetes, galàxies, nebuloses…

L’observació només és per als grans o s’hi pot apuntar tothom?
RN: L’astronomia no té edat. En les observacions astronòmiques els més petits són els més agraïts, quan veus la cara d’un menut que observa els cràters de la Lluna o les taques del Sol, la seva emoció no té preu. El nostre fill Ramon, quan era petit, dibuixava el Sol amb taques que és com el veia en les nostres imatges, i al nostre fill Marc li encanten els cometes.

Les noves tecnologies faciliten l’observació astronòmica?
MC: Molt, gairebé diria que les noves tecnologies són imprescindibles. Moltes vegades ens pregunten quin telescopi comprar i en Ramon sempre els respon si tenen Internet, a Internet es troba molta informació. També, gràcies a les noves tecnologies, nosaltres, des de Cabrils, podem fer tota la feina que fem, ja que la contaminació lumínica cada vegada és més forta i a ull nu es veuen pocs estels.

Creuen que hi ha vida més enllà de la Terra? L’astronomia contribueix a desvetllar aquest enigma?
RN: Sens dubte, creiem que hi ha d’haver vida en algun altre lloc, encara que probablement estigui fora del nostre abast. Hi ha una frase molt famosa que diu: “Si estem sols a l’Univers, quant espai desaprofitat”.

Quines activitats fan com a observatori privat des de Cabrils?
MC: Bàsicament ens dediquem a fer el seguiment de cometes i asteroides, les dades de posició que enviem a l’MPC serveixen per perfilar les seves òrbites i tenir controlats els que tenen òrbites que s’aproximen a la Terra. També estem col•laborant amb astrònoms professionals en la detecció de trànsits d’exoplanetes.