Publicat el 08/02/2010

La premianenca Mònica Calvo (Barcelona, 1977) és llicenciada en ciències químiques i durant vuit anys va treballar al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), fins que va decidir fundar, juntament amb el seu marit Àlex Costa, El Taller de Ioga, a Premià de Mar. Uns 10 anys abans va descobrir el tai-txi i el txi-kung amb la gimnasta televisiva Eva Nasarre, quan aquesta donava classes al gimnàs de La Lió. Després, va formar-se com a professora de tai-txi, en l’estil Txen i va exercir en diferents escoles i centres fins que va conèixer Costa i es va introduir dins el món del ioga. A El Taller de Ioga imparteix classes de hatha ioga, meditació, ioga per a embarassades i tallers de reiki, és responsable del projecte de “Benestar a l’Empresa” (ioga i salut a l’empresa), de la coordinació de l’escola de criança, així com d’organitzar l’agenda de cursos i els cicles de conferències. Des de fa uns mesos col·labora en el programa L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio, que dirigeix el periodista i escriptor Gaspar Hernàndez. L’ofici de viure ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de mitjans de comunicació i recentment ha rebut el Premi Salvador Escamilla de Ràdio com a millor programa de la ràdio pública catalana.

Quan es va adonar que la pràctica del ioga i les teràpies naturals eren allò a què volia dedicar-se i aplicar a la seva vida diària?
Des que vaig descobrir el tai-txi, l’any 1998, que se’m va despertar un gran interès per tot allò vinculat amb el creixement personal i les tècniques orientals relacionades. A poc a poc, aquest interès va anar creixent fins que un dia, després de donar el primer curs de reiki com a mestra, vaig descobrir que em feia realment feliç aquesta tasca i sentia un gran agraïment. Llavors vaig canviar el rumb de la meva vida, deixant la meva faceta de química.

És difícil unificar la vida professional i la personal amb una mateixa filosofia? Què es requereix?
No, de fet la pràctica personal i la filosofia de vida que comporta m’ajuden a portar millor l’estrès diari. El ioga ajuda a veure les coses amb perspectiva i sentir que formes part d’un sistema molt més gran que tu mateixa. En els moments difícils, respirar, saber calmar la ment, permet que puguis aprofitar millor els recursos propis que tots tenim per solucionar els problemes.

Com va néixer El Taller de Ioga i com valora els seus tres anys d’existència?
El Taller de Ioga era un somni que compartíem amb el meu marit, l’Àlex Costa, que és professor de ioga des de fa anys. Sempre hem treballat amb voluntat de servei, intentant donar la màxima qualitat en les classes i cursos que oferíem, fins que va arribar un punt que necessitàvem fer-ho des d’un espai propi on centrar tota l’energia. Tenint el ioga com a base, hem volgut obrir l’espai a diferents disciplines relacionades amb la salut natural i el benestar. Aquests tres anys hi han passat moltes persones, i el Taller ha viscut moltes aventures diferents. Des de la seva creació hem madurat com a centre de ioga i ens hem assentat com a punt de divulgació del món lligat al creixement personal, sent pioners en l’aplicació del ioga en els diferents aspectes de la persona.

Què pot trobar una persona en el ioga?
Depèn del que cadascú busqui. De manera general, el ioga abasta tots els aspectes de l’ésser: esperit, ment i cos. Així, podem trobar un major benestar físic i emocional (encara que no és una teràpia, el ioga és terapèutic), tranquil·litat, calma, control mental i realització espiritual, des del punt de vista que el ioga ens connecta amb la nostra veritable essència.

Quina de les disciplines que imparteix considera més necessària?
Cada persona és diferent i té unes necessitats específiques. La pràctica del ioga sostinguda en el temps ens dóna centrament, ens manté sans i equilibrats en el dia a dia. Els cursos de reiki, retirs, classes especials, etc., representen un impuls per avançar en el nostre creixement com a persones, obrint-nos a nous coneixements ancestrals que milloren la nostra qualitat de vida, permetent-nos evolucionar una miqueta més.

Com va arribar a fer-se col·laboradora habitual del programa de Catalunya Ràdio L’ofici de viure? Ens van convidar a parlar de ioga per a nens fa un any aproximadament. Jo els vaig fer saber el meu interès per la difusió del ioga i el món del creixement personal i la tasca que estic fent a Ràdio Premià de Mar, en el Tot d’una, de la Lola Busquets. Els va agradar el tall de veu i els va fer molta gràcia que hagués canviat el CSIC pel ioga, i vam començar a col·laborar.

Quin temes sol tractar al programa? Coincideixen amb els que treballa habitualment? Normalment tracto temes que ells em proposen relacionats amb els projectes que estic treballant, tots lligats al ioga, la meditació i la seva aplicació per millorar el benestar de les persones en diferents àmbits. He participat en els programes de “La primavera”, “Meditació i ciència”, “Un món femení”, “El ioga dels nens” i l’últim “Benestar i empresa”, i he fet talls de veus com a introducció d’altres.

El programa ofereix eines destinades a aconseguir el benestar emocional dels oients, creu que són les més adients? Quines en destacaria? Crec que en Gaspar Hernàndez sap presentar i triar molt bé tot el ventall d’eines pioneres en aquest tema, totes basades en l’atenció al present, en el respecte a un mateix i en l’autoconeixement. Abans de cada programa realitzen una tasca molt rigorosa de documentació. Però he de destacar el minut de meditació amb en Ricard Rotllan. Penso que és la clau per a la resta d’eines, tant psicològiques com espirituals.

Per què creu que ha sorgit l’interès en temes emocionals i espirituals? Pensa que és una moda? Podríem dir que el nivell de sofriment en la societat moderna és elevat per la desconnexió amb nosaltres mateixos i la natura. A poc a poc anem aprenent que, un cop les necessitats materials bàsiques estan cobertes, la felicitat no es troba en l’acumulació d’objectes, ni diners, ni experiències externes. La felicitat es troba en l’interior d’un mateix. Ho havíem oblidat i cal tornar-ho a aprendre. No es tracta d’una moda, és un anhel profund de l’ànima.

Considera que els mitjans de comunicació haurien de tenir un enfocament més positiu, equilibrat i creatiu, que són necessaris més programes com L’ofici de viure? Decididament sí, penso que haurien de ser menys violents, més respectuosos, i fomentar valors de cooperació, ecologia (emocional, mental i ambiental) i actitud positiva. Començant per la publicitat. L’ofici educa en valors i actituds vitals que fins ara no es consideraven. Actualment els estudis científics demostren que les emocions són molt més importants del que ens pensàvem, fins i tot per a la nostra salut física. Però ningú mai no ens ha ensenyat a gestionar-les. La por, la ira, la inseguretat, la tristesa, mal gestionades, ens poden crear molt patiment. Ara toca un canvi de mentalitat, valorant el benestar de les persones en l’àmbit emocional i espiritual, no només físic i material.

Ens podria parlar d’algun dels projectes que es planteja actualment? Actualment, com a mare, un dels projectes que em fan més il·lusió és el grup de suport a la lactància materna Pit de Mar, que hem engegat amb dues noies més, on ajudem les mares que volen alletar a solucionar els possibles problemes que poden sorgir, ens reunim i compartim experiències. Està sent molt emocionant i molt enriquidor. També les classes amb dones embarassades són molt gratificants, ja que jo ho he estat fa poc i sempre és maco quan tornen a veure’t amb el nadó i expliquen com els hi ha anat.

Deixa un comentari