Publicat el 17/11/2016

Encara que la mongeta del ganxet es cultiva a molts llocs de Catalunya de manera reduïda, l’àmbit de cultiu tradicional més conegut és el Vallès, la Selva i el Maresme. Aquesta regió presenta certes característiques comunes com la climatologia i la qualitat del sol que fan que la mongeta expressi al màxim les seves qualitats, com són la baixa percepció de la pell i l’elevada cremositat.
Les mongetes del ganxet són blanques, de forma molt arronyonada, ganxuda i plana i destaquen pel gust consistent i una textura molt suau i agradable al paladar.
Des de finals dels anys 70 del segle passat, els gastrònoms l’han valoritzat i els cuiners l’han anat incloent a les cartes dels seus restaurants.
Es pot trobar seca, cuinada i en conserva. En qualsevol cas, sols pot ser bullida amb sal i aigua, sense cap tipus d’additiu.
Com coure aquestes mongetes:
Poseu-les en remull amb aigua tèbia i una mica de sal (millor aigua d’ampolla o garrafa) i deixeu-les d’avui a demà.
L’endemà esbandiu-les i poseu-les a bullir amb aigua freda i amb l’olla destapada. Només cal que quedin cobertes 2 dits més del seu volum.
Una vegada comencin a bullir, retireu l’escuma, tapeu l’olla i que vagin fent, a foc suau.
De tant en tant aneu vigilant la cocció, i si cal podeu afegir-hi una mica d’aigua freda per espantar-les. Quan torni a arrencar el bull, torneu a baixar el foc, rectifiqueu-les de sal i deixeu-les acabar de coure.
Des que les poseu a bullir fins que estan cuites normalment passarà una hora. Amb ella s’elabora una bona quantitat de plats de la cuina catalana: les mongetes amb botifarra, la costella de porc amb mongetes, les mongetes amb coliflor. I dos guisats tradicionals: l’olla barrejada i l’olla verda. També és la protagonista de l’empedrat, un dels plats estiuencs més populars.

Redacció La Clau

Deixa un comentari