Mona de Pasqua | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 18/03/2021

La mona de Pasqua ha passat de ser un simple tortell de pa, sucre i ous a convertir-se en una creació pastissera on la xocolata pren un gran protagonisme. La mona és un dels pastissos típics de Catalunya, però d’on ve exactament aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua?

L’existència d’aquest pastís dolç està documentada per primer cop al segle XV, tot i que molts historiadors asseguren que ja des d’abans es menjaven mones a Catalunya. La xocolata s’hi va afegir al segle XVI, amb l’arribada del cacau provinent d’Amèrica.

Antigament, l’arribada de la Pasqua significava el retorn a la llibertat de menjar després de la quaresma, una època de reflexió i penitència. D’acord amb els preceptes cristians, el dilluns de Pasqua es convertia en una mena d’experiència catàrtica on els plats s’omplien novament de viandes abundants i variades. De postres, a les cases on hi havia mainada es menjava les que els padrins entregaven als fillols, generalment pastissos.

La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps; sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida, adornada amb ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada.

Els ous són l’element cabdal de la Pasqua a molts indrets d’Europa perquè formen part d’una simbologia relacionada amb l’arribada de la primavera i amb rituals de fertilitat.

Les mones actuals, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

 

Redacció La Clau
Font: https://www.sapiens.cat

Deixa un comentari