Publicat el 24/09/2008

Històricament han existit tres generacions, la primera d’elles la dels asils, normalment gestionats per ordes religiosos per atendre les necessitats de les persones més pobres. En segon lloc, el model hospitalari que correspon a residències hospitalàries de llarga durada per atendre a gent gran dependent i, finalment, la tercera generació, l’actual, coneguda com el model hoteler, caracteritzat per llargs corredors amb fileres d’habitacions que els usuaris assimilen a estades en presons, amb la particularitat que quan són de luxe es converteixen en presons d’or. Aquest model es caracteritza pel seu elevat grau de despersonalització que converteix els seus usuaris en objectes dipositats en un aparcament.
El de quarta generació, del que tot just se’n parla i es troba a les beceroles, és el model modular comunitari, que intenta recuperar els entorns familiars propis
dels segles XIX i XX, en els que convivien tres generacions, avis, fills i néts, si bé mitjançant una simulació d’aquests vincles familiars. Es tracta d’edificis modulars en forma d’estrella, en què la part central correspon a zones comunitàries, amb un entorn que gira al voltant de la cuina i les puntes de l’estrella corresponen a les habitacions. Amb aquests nous entorns urbanístics es pretén donar un rostre humà als actuals aparcaments dels models hotelers que atempten contra la nostra dignitat humana.

Deixa un comentari