Miquel Plubins

Què representa per a vostè aquesta etapa en la qual passa de l’activitat política a ser jutge de pau?
Per a mi és un gran honor com a ciutadà de Premià de Mar. Aquesta és una feina que em fa molta il•lusió de fer.

Ha estat difícil renunciar a la seva militància històrica a CDC?
La veritat és que no, perquè els sentiments sempre es porten a dintre. D’altra banda, en el futur, quan deixi de ser jutge, sempre puc tornar-hi.

La seva experiència com a polític li serveix ara per fer de jutge de pau?
Jo crec que sí, molt. Tots aquests anys que m’he dedicat a la política, m’han servit per conèixer molt les persones. Penseu que jo he estat al govern i a l’oposició, i això m’ha donat molta experiència.

Com afronta aquesta nova etapa de la seva vida al servei de Premià de Mar?
Com un servei al poble. I espero que amb l’ajuda de l’equip humà que m’he trobat al jutjat, del qual haig de dir que són unes excel•lents professionals, molt amables i afectuoses amb les persones i competents amb la seva feina, espero ser digne de la confiança dipositada en mi.

No tothom va estar d’acord en el seu nomenament, al•legant el seu passat polític. Amb el temps es llimaran les diferències?
En el Ple, quan vaig ser elegit jutge, ningú no va votar en contra, només un grup polític es va abstenir. Tots els altres van votar a favor. I sobre el passat polític que diuen que tinc, has de saber que els jutges de pau no poden tocar mai temes polítics. Per tant, no té res a veure una cosa amb l’altra. De totes maneres, en el dia a dia i de cara al futur, intentaré guanyar-me la confiança d’aquest grup.

Quines condicions calen per ser jutge de pau. D’entrada sembla que molta paciència, no?
Una de les condicions, jo diria que de les més importants, és saber escoltar la gent, respectar tothom, sigui qui sigui, vingui d’on vingui. Gairebé tothom creu que té la raó, o si més no una part de raó, i no sempre és així. Has d’escoltar sempre les dues parts i fer les preguntes que calguin per intentar no equivocar-te, i encara així sempre deixaràs algú descontent.

Quina percepció es té de la ciutat des del jutjat de pau, diferent de com l’hagi pogut percebre des d’altres posicionaments?
El que més he notat és el respecte que la gent et té, molt diferent del que veia en l’etapa política. Penso que malgrat tot el que pugui dir de la justícia, la gent hi creu. I malament el dia que es deixi de creure en la justícia.

La convivència ha estat, en el passat, un problema a Premià de Mar, on conflueixen persones de moltes procedències diverses. Continuen havent-hi problemàtiques d’aquest tipus?
Malgrat el que es digui, la convivència a Premià no és molt problemàtica. Evidentment que sempre hi ha alguna cosa. Però si tenim en compte la procedència diversa de les persones que viuen a Premià, el nivell de problemes és normal.

Des del jutjat de pau s’aconsegueix majoritàriament la conciliació en els conflictes veïnals?
No sempre, abans de celebrar un judici, sempre s’intenta parlar amb les persones afectades. En alguns casos hi ha reconciliació, i en d’altres no. Aleshores hem de celebrar el judici.

Quina relació manté amb d’altres jutges de pau de la comarca?
De moment encara no en tinc cap, però tinc entès que es fan trobades periòdiques per intercanviar experiències i coneixements.

Què creu que els ciutadans esperen de vostè?
Espero que quan acabi la meva tasca puguin dir de mi que he estat una persona justa, un home bo.