Maria Carme Bufí i Planas
Maria Carme Bufí i Planas presideix el patronat de la Fundació que, vinculada a l’Euroquímica de Dosrius, atorga els premis que porten el nom de la seva família. El passat 3 de desembre van arribar a la dotzena edició aquests guardons per a empreses, institucions i persones en l’àmbit de l’Estat espanyol que hagin destacat per apropar els valors personals i humans als empresarials, de manera que hagin contribuït a crear entorns de treball especials. En parlem, entre d’altres temes, en aquesta entrevista.
Per què i quan es van crear els premis Bufí i Planas (BiP)?
Els premis BiP es varen crear el 1998, per difondre i divulgar la filosofia empresarial que ens van deixar els nostres fundadors, per la qual la propietat de l’empresa està en mans dels treballadors i no de persones que aportin només capital, però essent una SA i no una cooperativa.
A qui es guardona i qui integra el Jurat?
Els premis reconeixen l’excel-lència social d’empreses, empresaris i treballadors, i demostren que només fent treballar agermanats, el capital i el treball, i donant-se suport mútuament, hi pot haver justícia social empresarial. El Jurat està integrat per personalitats del món acadèmic, periodístic i empresarial i és totalment extern a la Fundació i els seus membres. Es pot consultar la composició del Jurat a http://www.euroquimica.com/Fundacion/index.php
És més necessari que mai, en aquests moments, reconèixer empresaris i treballadors que fan les coses bé?
Sempre és molt necessari, però ara és l’única alenada d’aire fresc que es pot aportar a aquesta cansada i descreguda societat, que viu moments molt agres a cop d’estafes i acomiadaments, i demostrant que és possible tenir èxit empresarial aplicant conceptes socials molt avançats. Els premis BiP no es mereixen per màrqueting, ni per presentar-se un mateix. Els treballadors han de presentar les empreses i les les empreses han de presentar els treballadors, per tal de garantir que és cert el comportament social plantejat.
Com es poden fer arribar propostes als premis?
Per correu, correu electrònic, o fins i tot per telèfon, contactant amb el nostre Departament de Candidatures. Cal fer un breu escrit explicant els motius pels quals el candidat, persona o institució, mereix la distinció social de la Fundació. Al web http://www.euroquimica.com/Fundacion/index.php es poden trobar les bases dels premis i les dades de contacte.
La Fundació té la seu a Dosrius, però el radi d’acció dels premis quin és?
L’abast dels premis és, de moment, el territori espanyol.
S’han perdut els valors que empenyien els emprenedors en el món de l’empresa? Es recuperaran?
No és que “s’hagin perdut”, és que la societat ha canviat sense possibilitat de retorn. Vivim en un món de “l’ara i aquí”, de low cost, de no pensar en les conseqüències futures de les nostres decisions. Els enriquiments desmesurats i ràpids que han tingut algunes empreses i persones, han fet pensar a molts que també els era possible (per exemple, la bombolla immobiliària), i s’han oblidat criteris de sembrar per a bon recollir, formar per a millor conèixer. Els valors tornaran, però em temo que no com a reflexió moral i personal de les persones que constitueixen les empreses, sinó com a eina de supervivència sense la qual no serà possible plantejar-se un moviment emprenedor.
La crisi econòmica deixarà seqüeles en el teixit empresarial. Ens trobarem en un escenari diferent de l’actual? Com serà?
Sens dubte. Les ferides hi són. Les cicatrius són inevitables. El món haurà canviat per sempre. És un camí sense retorn. El món haurà de ser, tard o d’hora, de treball i esforç compartit, de beneficis justos i repartits, d’explotacions coordinades i ben estructurades dels recursos, fent de la sostenibilitat una eina bàsica i fonamental. Però això tindrà un preu molt i molt elevat. Qui estarà disposat a pagar-lo? Per què no s’ha arribat a cap decisió a la Cimera de Copenhaguen? Per què els canvis ecològics que el planeta reclama, tenen un cost multimilionari que en aquests moments cap estat disposat a assumir, i s’estimen més tots plegats que se segueixi pagant el tribut amb misèria i morts als països pobres, que no solen estar presents en aquestes cimeres? En la mesura que això sigui possible, ho serà també el canvi social i empresarial a tot el món.
El compromís social, la Responsabilitat Social Corporativa, com es treballa, dia a dia?
Vivint-la i fent-la real en cada acció, en cada decisió. No hi ha altra forma. Tota la resta són muntatges de màrqueting, informes inflats amb taules, fotografies i números. La responsabilitat social es nota en els horaris, en els sous, en les decisions socials i avantatges (guarderies, serveis mèdics, repartiment de beneficis), en la cura de l’ambient, en les mesures de seguretat i salubritat i en tota mena de mesures per a la protecció de persones i entorn, instaurades a l’empresa des de la direcció general.
Creu que calen més iniciatives com els Premis Bufí i Planas?
I tant! La nostra Fundació és una petita entitat que no té força ni ressò, que no pot gaudir d’un altaveu com el que tenen per exemple premis tan prestigiosos com els Príncipe de Asturias o els Ondas, per posar dos exemples nacionals. Si hi hagués més entitats que premiessin, reconeguessin, destaquessin l’excel•lència social i el compromís amb les persones i el medi ambient, la filosofia aniria penetrant de mica en mica al teixit social i empresarial.
La societat en la qual vivim reconeix guardons com aquests o tendeix a magnificar tot el contrari?
La “societat” el que busca és lleure, gaudi i distraccions que no requereixin pensar. Que ajudin a oblidar els problemes, si pot ser rient-se del que hi ha al davant. És per això que proliferen programes com Salsa Rosa per tot arreu, amb audiències màximes, mentre que altres programes culturals no arriben ni al 5%. Els nostres premis són molt valorats, però són ràpidament oblidats, enmig de notícies com la dels Pretòria, Palau, Malaya, etc.