Marc Clavero, ‘breakdancer’ d’Alella | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 13/02/2020

Marc Clavero és un alellenc de 26 anys que resideix a Hollywood (Los Angeles). Té 26 anys i és ballarí professional de break-dance i model. Està classificat entre els 8 millors breakdancers d’Espanya i entre els 32 millors del món. I tot va començar entrenant a l’antic casal de joves d’Alella fa 12 anys.

Quan va començar la seva trajectòria professional?
Tot va començar al setembre del 2008, quan en la tornada en bus d’una excursió amb l’escola ens van posar la pel·lícula You Got Served, en la qual surten ballarins de break-dance. Des d’aquell moment vaig saber que aquest ball era per a mi. Vaig començar aprenent de tutorials del YouTube tot sol a casa, mentre buscava escoles per Barcelona. Mirant acadèmies de ball on donessin classes vaig trobar l’escola Así se baila, on en Saul ‘Junior’ era el professor. Ell em volia posar al nivell bàsic, i jo li vaig insistir que em poses a l’avançat, que aprendria ràpid. Al cap de tres mesos vaig haver de deixar les classes perquè el meu grau de dedicació va fer que superés el nivell. Amb un altre ballarí de l’escola, en Rob de Teià, vam començar a entrenar per Barcelona i tots els divendres a l’antic casal de joves d’Alella. Gràcies a l’Ajuntament d’Alella i diferents consistoris de barris de Barcelona, com els de Poble Sec, Les Corts i Nou Barris, joves com nosaltres teníem l’oportunitat d’explotar el nostre art.

Quines són les seves influències?
La gent que més em va influir als meus inicis com a ballarí van ser els amics amb els quals compartia les tardes. Mes enllà de prendre’m el ball com a una professió, al començament tot era molt màgic, aprenent una dansa nova amb gent que la tenia en la mateixa estima, i fent-ho a llocs i casals que et donaven totes les facilitats. Més endavant, amb 17 anys, vaig marxar a viure a Irlanda a acabar el batxillerat i començar la universitat. I allà va ser on em vaig començar a prendre’m el break-dance com una professió, més que com un hobby o un passatemps.

I la seva rutina d’entrenament?
La meva rutina d’entrenaments consisteix en 5 – 6 de break-dance i 3 – 4 de físics a la setmana. Els entrenaments de break-dance solen durar entre hora i mitja i dues hores, però no sempre a alta intensitat, sinó treballant intel·ligentment cada dia diferents moviments que involucren grups musculars diferenciats. Els entrenaments físics no tenen com a objectiu aixecar 100 kg de pes amb el pit, sinó que són un treball de força per evitar lesions i millorar la flexibilitat i la mobilitat articular.

Quins són els seus referents?
Els meus referents i fonts d’inspiració al llarg de la meva vida han sigut sempre els integrants dels meus grups de ball: Rhythm Rebels, que és un grup internacional originat a Irlanda, i l’altre, que és Furious Styles, grup internacional nascut als Estats Units d’Amèrica. Com a referents i inspiracions també haig de citar Artis, Xak i Grazy, tres ballarins que m’han influït molt en la meva forma de veure el ball i m’han instruït al llarg de la meva carrera professional. Però sobretot haig de fer menció dels meus rivals, tots aquells ballarins amb els quals he competit o tingut rivalitat, perquè són ells els qui en moltes ocasions m’empenyen a seguir evolucionant i entrenant a un nivell més alt del normal. Sempre amb una rivalitat sana i amb bon tracte entre nosaltres.
Al llarg de la meva vida he guanyat nombrosos campionats locals i nacionals i m’he classificat entre els millors del món, juntament amb altres integrants del meu grup. En especial haig de dir que a Catalunya i a Espanya en general hi ha molt de talent i molts ballarins amb un gran futur al món del break-dance. Potser no és encara molt comercial i el gran públic no ho coneix prou, però a poc a poc, i amb l’entrada del break-dance als Jocs Olímpics de 2024, tot aquest talent amagat sortirà a la llum.

Com ha evolucionat en la seva carrera?
Des de ben petit el meu somni va ser anar a viure als EUA, el país d’on eren els ballarins de la pel·lícula que em va fer començar a ballar, on va néixer el break-dance i la cultura del hip-hop. Amb 20 anys vaig tenir l’oportunitat d’anar a viure a Miami durant un any, treballant per a una empresa multinacional. Va ser molt surrealista. Un cop allà vaig viatjar competint per tot el país, guanyant alguns campionats i fent-me un nom en l’escena del break-dance d’Amèrica. No va ser fàcil compaginar la feina amb la dansa, ja que els entrenaments són molt intensos i a la feina havia d’estar al 100 % també. Vaig competir a ciutats com Miami, Orlando, Houston, Las Vegas i Boston. El nivell a Estats Units és molt més alt en general que a la resta del món, ja que el ball va néixer allà, hi ha més tradició i la societat té molt més interès per ell, i els ballarins tenen més facilitats per entrenar i poder guanyar-se la vida.
Des de llavors, cada any viatjo amb el meu grup Furious Styles a campionats del món celebrats als Estats Units, on ens hem qualificat entre els millors en diferents ocasions. Sempre que viatjava a Los Angeles tenia l’idea de quedar-m’hi. L’any 2018 vaig decidir que era el moment d’intentar-ho i em vaig posar a estalviar. Em vaig fixar un objectiu econòmic d’estalvis i un cop assolit em vaig comprar els bitllets d’avió. Ara ja sóc allà, amb els meus estalvis i molta il·lusió.

I l’experiència als Estats Units?
Ara mateix estic tramitant el visat per poder residir als Estats Units. Una de les quatre millors agències de representació de talents a Hollywood em vol contractar per treballar com a ballarí a videoclips i gires amb cantants i a pel·lícules de ball.

Què diries als joves que es volen dedicar a la dansa?
Vull motivar totes aquelles persones que llegeixin aquesta entrevista perquè persegueixin els seus somnis, siguin els que siguin. Jo vaig començar ballant al Casal de Joves d’Alella amb 14 anys i ara mateix, amb 26, estic a Los Angeles, aplicant per a un visat de ballarí, amb una oferta de contracte per una de les quatre millors agències de Hollywood. Tot és possible si ens ho proposem, creiem en nosaltres mateixos i ens esforcem al màxim. Vull donar les gràcies a tots els casals i ajuntaments que donen cada dia oportunitats als joves perquè tinguin un espai on potenciar les seves passions o simplement passar una bona estona i fer amics. Sens dubte guardo a la meva memòria molts bons records d’aquells temps i de les persones amb qui els vaig compartir.

Deixa un comentari