Magrana, la fruita dels cinc mil anys
La tardor és l’època de màxima esplendor de la magrana, fruita del magraner, un arbre originari de Mesopotàmia del qual es té constància des de fa almenys 5000 anys. A causa de la seva abundància de llavors, ha estat considerada per diferents cultures com la fruita del paradís, símbol de l’amor i de la fertilitat i, també, de la immortalitat.
Es creu que van ser els cartaginesos els qui van introduir el magraner a la regió mediterrània, arran de les guerres púniques. A Catalunya i al País Valencià és freqüent el seu cultiu, sobretot a Elx, on hi ha la denominació d’origen Mollar, més dolça que la majoria de varietats.
Les magranes no només són apreciades pel seu bon gust, també es valoren pels beneficis que aporta a la salut. Segons els experts, tenen propietats antifúngiques, antioxidants, antiinflamatòries i ajuden a cicatritzar les ferides.
La magrana és una fruita estacional, per la qual cosa es recomana el seu consum en aquests mesos de l’any. Podem fer servir tant les seves llavors com el seu suc en multitud de preparacions, ja que el seu sabor entre àcid i dolç la converteix en una fruita versàtil que va molt bé amb preparacions calentes i fredes, salades o dolces.
Tot i que se sol consumir al natural, cada vegada és més habitual trobar la magrana com a un original ingredient en amanides, ja que, com hem dit, el seu sabor combina molt bé amb d’altres, tant dolços com salats. Així doncs, podem incorporar la magrana a tot tipus d’amanides i salses (tant per a pastes com per a carns) o bé podem afegir-ne els grans a macedònies, sorbets i iogurts.
La magrana és, a més, l’ingredient principal de la granadina, un xarop utilitzat en cocteleria i rebosteria. S’elabora amb la barreja de suc de magrana i sucre, que es bull per donar-li consistència i una concentració més alta.
Redacció La Clau