Publicat el 03/11/2010
INTERPRETACIÓ: Romain Duris, Vanessa Paradis, Julie Ferrier, François Damiens, Andrew Lincoln DIRECCIÓ: Pascal Chaumeil DURADA: 105 min

Precedida d’un immens èxit a França, arriba a les nostres pantalles la primera incursió al llargmetratge com a director de Pascal Chaumeil. Una comèdia romàntica en ús, molt
“a l’americana”, sense pretensions i amb els actors protagonistes com a major reclam.
Ja aviso d’entrada, si no us agrada el gènere, o si penseu que ja no es fan comèdies com les screwball comedies de Howard Hawks o Billy Wilder, amb aquesta pel·lícula no canviareu d’opinió. És curiós veure com aquests productes triomfen sense problemes mentre la crítica les avorreix. Suposo que l’espectador ja es predisposa a assumir els arquetips i clixés propis d’aquest tipus de pel·lícules i només exigeix un parell de gags ocurrents i que hi hagi química entre els protagonistes. És com si el desig de veure la realització en pantalla del miracle de l’amor romàntic més cursi actués com a rentada de cervell. L’espectador predisposat deixa de banda la seva mirada crítica i es deixa emportar pel glamur imposat i una mica encartonat.
Encara que els temps canviïn, la comèdia romàntica segueix impertèrrita, utilitzant els mateixos models de la mateixa manera. Llevat d’honroses excepcions com (500) días juntos, que, si bé no és cap meravella del setè art, almenys intenta desmarcar-se dels tòpics, la majoria de les pel·lícules d’aquest gènere semblen rentades de cara d’una mateixa fórmula.
En aquest cas en concret, venint del país veí, hom podria pensar que la mateixa idiosincràsia francesa podria ser suficient per dotar el film d’aquest punt d’originalitat propi de les produccions gal·les. Però no, el guió signat per Laurent Zeitoun, Jeremy Doner i Yohan Gromb (sí, han calgut tres persones per escriure això!) està totalment exempt de signes regionalistes. Ni tan sols el cognom holandès de la protagonista serveix per definir-la de cap de les maneres.
Tenint en compte que tant els dos personatges protagonistes com la parella encarregada del contrapunt còmic tenen química i estan ben construïts, hi ha un grapat de moments simpàtics i no dura massa, encantarà als habituals consumidors del gènere, superant sense problema defectes com la poca originalitat, la caiguda de ritme durant el terç final, o la semblança, en l’ambit estètic, amb un anunci d’un producte de luxe.

Deixa un comentari