Publicat el 16/05/2019

Los hermanos Sisters em sembla la pel·lícula més rodona d’Audiard des d’Un profeta. Entenguem-nos: ni sorprèn ni és tan profunda com aquella, però es tracta d’una pel·lícula d’acabat pulcre, refinada i sense alts i baixos. Aquí, la brutalitat ha estat substituïda per la sobrietat, el muntatge virtuós per l’elegància, i l’hiperrealisme per una planificació clàssica. Un profeta era una pel·lícula de moments esplèndids i amb un final enlluernador. El títol que ens ocupa, en canvi, és molt més uniforme: la seva virtut consisteix a ser, en tot moment, allò que es proposa. En aquest sentit, el director de Lee mis labios ha recuperat el pols que semblava haver perdut en els seus dos treballs anteriors (gens menyspreables, però sí una mica irregulars).

Per bé o per mal, el gènere cinematogràfic és una qüestió ineludible quan es tracta d’un western contemporani. I la veritat és que, en aquest cas, té un pes important. Més per una qüestió de context que formal. M’explico. D’una banda, la recreació històrica és exquisida: la brutícia dels espais, l’alt nivell de detall en la indumentària, els vehicles i altres estris del (discret) flux de personatges que circula pels carrers dels Estats Units del segle XIX… Tot està cuidat de forma exhaustiva. Però, més enllà de l’aspecte estètic, també hi ha un tret dels personatges que repercuteix, per contrast, en la situació històrica. Em refereixo a la relació que mantenen els quatre protagonistes, començant pels germans que donen títol a la pel·lícula: entre ells hi ha una gran proximitat, tant física com emocional. De fet, la importància que donen al seu vincle sentimental s’aparta considerablement dels cànons bàsics de la masculinitat. Passa quelcom de semblant amb els seus antagonistes, la relació dels quals experimenta una evolució molt interessant.

Aquest aspecte suposa, a més, una revisió genèrica molt atrevida: fins avui, el western tenia l’exaltació de la masculinitat com un dels seus trets més característics. Però el cas és que Audiard es permet reescriure les normes per oferir-nos una pel·lícula rodona, elegant i també molt atrevida.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

LA SALA patrocina aquesta ressenya

Deixa un comentari