Lluís Marquina. Periodista especialitzat en tecnologia

El programa que presentes es diu Generació Digital. Parlem d’alguna generació en concret? 
Precisament el Generació Digital del Canal 33 és un programa dirigit a tota la població. M’atreveixo a dir que és per a tota la població perquè molt poca gent, gairebé ningú, deixa de fer servir al llarg del dia una eina digital: de telèfon intel·ligent, gairebé tothom en té un, fem servir màquines a la feina, durant el transport, quan ens volem informar… I aquest programa està pensat per donar eines per fer servir aquests estris digitals de la manera més eficaç possible i per descobrir cap a on avancen tots aquests mecanismes digitals.

Com bé deies, la influència de la tecnologia a les nostres vides comprèn gairebé totes les franges d’edat, ja que, per exemple, veiem gent gran amb WhatsApp, o si més no, amb telèfon mòbil. No adaptar-se a aquests canvis seria com quedar fora del sistema? 
Potser quedar fora del sistema no, però sí que és cert que quedes una mica fora de joc si avui en dia et negues a utilitzar les eines digitals. És molt difícil viure una jornada sencera sense utilitzar la tecnologia, encara que sembli difícil de creure. És més, moltes eines et facilitaran la vida. Per tant, no s’ha de donar l’esquena a tot l’entorn digital. Negar-se a conviure en un entorn digital és pràcticament aïllar-se. Dic pràcticament, perquè segurament hi ha gent que està convençuda que viu millor sense màquines i és molt feliç i pensa que tots els altres s’equivoquen, i ho respecto moltíssim. Però és difícil no treure profit de les eines que tenim a l’abast.

Quin creus que ha estat el canvi tecnològic més gran dels últims anys: el mòbil, Internet, televisió a la carta…?
El telèfon intel·ligent al final s’ha convertit en un resum dels ordinadors i les tauletes. Perquè Internet és molt potent, el detonant de tot plegat; però és gràcies al mòbil que portem Internet tot el dia a sobre. El mòbil ha fet créixer de manera exponencial Internet. Amb la televisió a la carta passa el mateix: ha crescut gràcies a Internet, i encara creixerà més quan les xarxes estiguin més preparades, amb connexions Wi-Fi més potents i quan tothom tingui fibra òptica. Resumint una mica, crec que Internet és l’inici de tot plegat, però el mòbil és el gran potenciador.

Amb el mòbil, hem passat de fer trucades i enviar SMS a un ventall més gran: fotos, vídeos, jocs, whatsapps… On estan els límits del mòbil, si és que n’hi ha? Seguiran creixent els seus usos? Cap a on creus que aniran? 
A vegades tinc la sensació que hem arribat a un topall, no al límit, només a un topall pel que fa al creixement exponencial que vam viure fa uns anys amb el telèfon mòbil. Ara mateix els mòbils són màquines molt potents. Aquell creixement ha alentit una mica la marxa, però no crec que haguem arribat al límit. M’agradaria saber ben bé cap a on ens estem dirigint. Dia rere dia, el panorama tecnològic evoluciona d’una manera extraordinària, i això fa molt difícil preveure on serem d’aquí a un any. Pel que fa als mòbils, segurament anirem cap a aparells més ràpids, imatges més nítides, amb càmeres de foto i vídeo més sofisticades… Es pot intuir, però segur que hi ha coses que ara mateix no ens podem ni imaginar.

Un altre canvi dels últims anys ha estat el consum televisiu. Cada vegada més, és l’espectador qui tria el que vol i quan ho vol veure gràcies a Internet. En aquest sentit, hi haurà més evolució? 
L’evolució en el consum televisiu la podem dividir en dos blocs. Per una banda tenim les sèries, documentals, espectacles, pel·lícules… Tot aquest contingut és el que es pot traslladar més fàcilment a la televisió a la carta. A l’altre bloc, hi trobem els esports, notícies… Aquests continguts encara ens costen una mica d’imaginar en una televisió fora del directe. Per exemple, el Telenotícies encara és per a les famílies una gran cita per posar-se davant de la televisió a veure un esdeveniment concret. Jo crec que encara tindrem televisió convencional per a anys, però la gent sí que es va adequant la programació en les hores que li són més favorables. El veritable canvi arribarà quan puguem utilitzar les dades d’Internet amb una tarifa realment plana i econòmica. Si ara no es consumeix és per la falta de connexions Wi-Fi i la por que ens acabem les dades que ens entren dins la tarifa.

Quin creus que serà el proper gran canvi tecnològic del qual encara no som conscients?
És molt difícil predir el futur de la tecnologia. Se’m fa difícil respondre aquesta pregunta sense equivocar-me. Penso que la tecnologia aplicada a la salut farà que millori la qualitat de vida de les persones que no tenen un accés fàcil a la salut. Als pacients que necessitin monitoratge constant no els caldrà anar tan sovint als centres hospitalaris, i ho podran compaginar millor amb la seva vida diària. Un altre punt és l’educació a distància. Avui en dia ja hi ha molts recursos en línia que faciliten l’accés als estudis, i això també donaria qualitat de vida a moltes persones.

Un sector que ha crescut molt els darrers anys ha estat el dels videojocs. El 2014 va moure a Espanya 763 milions d’euros, gairebé el doble que el taquillatge del cine. És la font d’entreteniment més important que hi ha ara? Quin futur espera als videojocs? Sembla que encara els queda un llarg camí.
Jo crec que abans els videojocs estaven considerats de manera negativa, perquè podien provocar addicció, però ara està canviant el tractament informatiu i se’n mostra la part positiva. D’una banda com a indústria cultural, que és molt potent i ja l’hem assimilat com a cultura. I de l’altra, que els videojocs no són perjudicials perquè ens poden aportar un entreteniment tan vàlid com jugar a altres jocs, com els de taula.

Des de fa anys existeix cert debat sobre si la premsa digital acabarà amb la de paper. De moment no ha succeït, creus que pot arribar a passar?
És cert que la premsa digital s’ha menjat part del terreny de la premsa de paper, però hi ha molta gent a qui li agrada llegir el diari mentre fa un cafè, els caps de setmana… No sé si d’aquí a unes generacions això desapareixerà. Que desaparegui la premsa en paper és un fet trist, una cosa de sentiment i nostàlgia. Però alhora no hauria de ser dolent que la premsa en paper desaparegui per donar pas a la premsa digital.

Parlem de xarxes socials. El seu boom va ser amb el Facebook, una xarxa social que sembla que ha perdut popularitat. Ho ha fet per l’aparició d’altres xarxes socials com Twitter o Instagram? 
Internet va per modes, com pràcticament tot. Facebook ens va acostumar a fer servir la xarxa per explicar la nostra vida en l’àmbit personal (alguns de manera desmesurada) en tot moment i per a tot el món. Però després van arribar Twitter i Instagram, que ens permeten explicar d’una manera molt concisa coses que no tenen per què estar relacionades amb la nostra vida. Molta gent es centra en la mostra de fotos d’una temàtica específica o d’un tema concret. El Twitter també s’utilitza molt per informar-se.

Quines són les xarxes que més estan triomfant en aquests moments i per què? 
Jo crec que les reines són aquestes tres que dèiem: Facebook, Instagram i Twitter. Però també penso que les que serveixen per establir vincles professionals, com ara Linkedin, són —malauradament pels temps que corren— molt útils, ja que serveixen per contactar amb gent a nivell laboral. Si fem servir aquestes xarxes socials amb una estratègia clara, poden arribar a fer-nos molt servei. Actualment, és més eficient fer servir la xarxa per trobar feina que repartir currículums en mà.

D’aplicacions per al mòbil, també n’existeixen moltes. Últimament n’han aparegut que serveixen per conèixer gent i fins i tot trobar parella. Per què hi accedeix, la gent? La tecnologia ha canviat la nostra forma de relacionar-nos? És més difícil relacionar-se ara sense fer servir les noves tecnologies com passava abans?
Jo penso que aquestes aplicacions faciliten aquesta tasca perquè trenquen una barrera molt difícil, que és la del primer contacte. I aquests serveis t’ajuden a fer-lo de manera pràcticament automàtica. Per establir relacions en quantitat són eines magnífiques. Ara bé, després d’aquest primer contacte les persones han de recórrer a les seves habilitats socials per anar més enllà, com ha de ser. Per tant, ha canviat la nostra manera de relacionar-nos, i crec que ara és més fàcil fer-ho per això que deia del primer contacte.

Quines aplicacions que no siguin gaire populars recomanaries als nostres lectors? Per a què serveixen?
Deixa’m pensar… Principalment són aquestes, algunes les tinc en el mòbil:
Scannable: serveix per escanejar documents amb la càmera del mòbil i enviar-los en diferents formats.
Jocs infantils del Toca Boca, que tenen moltes aplicacions de jocs fets amb molt de gust, amb un projecte pedagògic i classificats segons franges d’edat.
Calm i Headspace són aplicacions per meditar i relaxar-nos i molt útils. És curiós que un element com el mòbil, que ens pot arribar a estressar en algunes situacions, ens ajudi a provocar l’efecte contrari.
Ted, una aplicació on es poden trobar xerrades sobre diferents temes i amb una durada molt raonable.
La nova aplicació del Super3, que potencia el vídeo a la carta, les sèries del canal i les històries de la família del Super3.