Publicat el 12/09/2006

L’altre sistema és el de capitalització, en què la cotització es fa en un fons individual, el qual es pot utilitzar com un vitalici en la jubilació. Recordo que en les primeres etapes del franquisme algunes persones van decidir pagar-se un vitalici per tenir petits ingressos quan arribessin a ser grans. La creació del SOVI (Seguro Obligatorio de la Vejez e Invalidez) ho va canviar substancialment en posar en marxa una incipient Seguretat Social.
La Seguretat Social teòricament cobreix les necessitats de la gent gran constituïda en dos grups, el de les persones vàlides i el de les dependents. Els actuals tràmits per crear una llei de dependència condueixen cap a un sistema de capitalització en  què les persones amb recursos econòmics hi podran accedir, mentre que de la resta, els més pobres, se’n farà càrrec l’Administració. El seu plantejament és regressiu i suposa introduir canvis substancials en l’atenció sanitària de la gent gran, potenciant un sistema privat d’assistència assequible als més rics i subvencionat per als més pobres, marginant el gruix més important de la població, els que no són rics però tampoc pobres.

Si la gent gran estigués organitzada, forçosament hauria de sortir al carrer per denunciar aquesta actuació clarament contrària als seus interessos.

Deixa un comentari