Publicat el 23/05/2006

Aquests dos pilars han estat clarament menystinguts per les futures Llei de dependència i per la rebaixa de la pressió fiscal entre 4.000 i 6.000 milions d’euros. En lloc de copiar la via alemanya d’ampliar la cotització per cobrir la dependència, s’ha optat per potenciar el negoci privat de la dependència mitjançant el copagament dels seus usuaris, de manera que s’inicia un clar desmuntatge de l’estat del benestar. És molt probable que els anteriors intents d’introduir el copagament de la gent gran en les receptes i en les visites als metges es tornin a replantejar. És lamentable que la gent gran, els vells, siguin les primeres víctimes d’una política que té molt poc a veure amb la redistribució de riquesa i la justícia social.
L’argument que l’actual estat del benestar no és econòmicament viable no deixa de ser un punt de vista neoliberal d’origen ianqui que té poc a veure amb els plantejaments més socials de la UE. S’està intentant enganyar la població confonent la creació de riquesa amb el seu repartiment. La riquesa es crea amb empreses innovadores i competitives que disposen de sistemes de gestió i de producció moderns i eficients.

El repartiment de riquesa suposa una petita contribució de les grans fortunes minoritàries per donar estabilitat a una societat civil caracteritzada per grans diferències entre pobres i rics.

Deixa un comentari