Les veus interiors | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 02/08/2018

Quan algú va al metge i diu: «Sento veus dins el cap», és molt probable que el derivin a un psiquiatre. De fet, però, pràcticament tots tenim al nostre interior un grapat de veus que interfereixen en la nostra vivència del present: són els processos involuntaris de pensament, sovint inconscients, que fins que hom no pren consciència de la seva existència li poden distorsionar, i molt, la pròpia realitat. Són els monòlegs o diàlegs interns.

Més d’una vegada, pel carrer, hem vist persones que parlen soles. Doncs bé, això no s’allunya gaire d’allò que fem la gran majoria d’éssers humans ‘normals’, tret del fet que la gran majoria no ho fem en veu alta. Les veus comenten, especulen, judiquen, comparen, es queixen, accepten, refusen, i així successivament. Les veus interiors no estan necessàriament relacionades amb el moment que estem vivint; poden estar revisant el passat recent o llunyà o assajant o imaginant possibles situacions futures. Freqüentment, aquestes veus imaginen resultats negatius o problemes. Aquest procés mental l’anomenem ‘preocupar-se’, i mentre hi estem immersos estem lluny del nostre present, que, com ja sabem, és l’únic moment que existeix.

Fins i tot si les veus estan relacionades amb el moment present, la interpretació la fan d’acord amb les vivències del passat. Això és degut al fet que la veu pertany a la nostra ment condicionada, que és el resultat de tota la nostra història passada, així com de l’escenari mental de la cultura col·lectiva que hem heretat. De manera que veiem i judiquem el present amb els ulls del passat i obtenim una visió totalment distorsionada de la realitat. Aquestes veus són habitualment un dels nostres pitjors enemics. Això vol dir que, inconscientment, molts de nosaltres vivim amb un torturador dins del cap que contínuament ens ataca, ens castiga i ens drena l’energia vital. Aquesta és una de les nostres principals causes de sofriment, d’infelicitat, de malaltia.

Per solucionar aquest problema, el primer que cal fer és prendre consciència de l’existència d’aquestes veus i adonar-nos que no tenen cap relació amb el nostre present. Només així serem capaços de fer-les emmudir per poder enfocar la nostra atenció en la realitat que estem vivint, sense distorsions de cap mena.
Rebaixar l’energia de les nostres veus interiors ens permetrà viure des de la innocència, sense prejudicis ni interpretacions errònies, sense preocupar-nos, des de la llibertat que ens confereix una visió real del nostre present. Recordem sempre que el passat ja no existeix i no ha de repetir-se necessàriament. D’aquesta manera ens podrem alliberar de les pors que el nostre passat projecta sobre el nostre futur.

No deixem que la nostra ment ens governi la vida i entossudim-nos a viure aquí i ara amb plenitud. Només així, alliberats de les experiències mal resoltes i de les pors que les acompanyen, serem capaços d’estimar apassionadament i, com a conseqüència d’això, podrem tastar la felicitat que ens mereixem.
Bones vacances!

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
reginaferrando.simplesite.com
blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari