Les plantes invasores assalten el planeta | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 05/03/2020

Segons els científics, la primera causa de la pèrdua de biodiversitat, és a dir, de reducció del nombre i varietat d’animals i plantes que tenim a Catalunya, és la destrucció directa del medi natural. Urbanitzacions, autopistes, extensió dels conreus i grans infraestructures eliminen un gran nombre d’espècies.

En segon lloc i no menys important, el motiu que les espècies autòctones desapareguin és la proliferació de plantes invasores. En bona part de la nostra costa, en platges i penya-segats, els bàlsams o ungles de gat entapissen el terreny o cauen en cascada arraconant o extingint la vegetació litoral. Arreu del país les figues de moro i les atzavares conformen un paisatge típic del Far West gràcies a aquestes dues espècies americanes.

Les canyes comunes, les que voregen tots els rius, vies de tren o racons humits, cobreixen el cent per cent del sòl que ocupen, evitant que hi creixi res més i restant aliment i abric a multitud d’ocells, insectes i petits mamífers. Ens trobem, doncs, que on hi hauria d’haver una vegetació de ribera amb desenes i desenes de plantes, arbres i animalons diferents, només hi prospera la canya.

Encara que no ho sembli, la canya, Arundo donax, és una espècie forana, ve de l’est de l’Àsia. Sempre s’aprenen coses! No cal dir que es troba en la llista de les cent espècies invasores a erradicar, tal com es contempla en nombroses publicacions i estudis internacionals. A Catalunya les tenim fitxades a Exocat.

Per què tanta mania a les pobres canyes, direu. Doncs perquè aquestes intruses creen un paisatge uniforme i pobre que no existeix en els països d’origen d’aquest convidats molestos. Així, tenim centenars de quilometres de canyes que actualment no serveixen per a res ni a ningú. Fa dècades es transformaven en cistells, cabassos, sostres enguixats, cobertes de canyes i com a suport de les tomaqueres i agricultura en general.

 

Es calcula que a casa nostra tenim prop de 1.500 vegetals al·lòctons, exòtics, o dit d’una altra manera, que no són propis i originaris del país. Molts d’ells ens beneficien: els tarongers, els nesprers, la majoria de plantes i flors d’interior i de jardí i bona part de les plantes agrícoles com el blat de moro i la patata són espècies foranes però útils, i no competeixen directament amb la flora natural.

A més, la majoria de plantes exòtiques no prosperen sense la cura dels humans. Si deixem sol un taronger o una patata acabarà morint. Sortosament només un 14 per cent de les plantes foranes es comporten com a invasores.

Es considera així aquella planta que s’adapta a les nostres condicions i s’escampa a gran velocitat pel seu compte, substituint espècies pròpies. Els pren el terreny, desprèn substàncies nocives per a les plantes locals i tenen llavors molt més resistents i fàcils de transportar.

Moltes plantes intruses es reprodueixen per clonació, és a dir, que una part de la planta, arrel, tija o fulla pot arrelar sola i produeix un exemplar nou i vigorós. D’aquesta manera, si les arranquem arrelaran on les llancem, i sovint la planta arrancada rebrotarà a partir d’arrels o tubèrculs.

Com a conseqüència de la seva empenta i força i de l’absència dels paràsits i competidors que tenen en el seu lloc d’origen prosperen d’una manera molt més ràpida i agressiva aquí que a casa seva.

A mesura que arraconen el nostre romaní, espígol o farigola, arç blanc o aranyó…, fan desaparèixer de retruc de les nostres contrades els insectes i animals que se’n beneficien: les abelles i papallones, per exemple.

Per totes aquestes raons, molts ajuntaments i institucions estan fent tot el possible per erradicar aquestes plantes que no aporten res i tant perjudiquen. En les llistes d’espècies invasores podem consultar totes aquelles plantes que caldria erradicar i substituir, o si més no controlar. En destacarem les acàcies, robínies, mimoses i els pitòspors, així com les lantanes i la vinya salvatge, totes elles molt atractives si no s’escampen per tot arreu.

Deures: identifiqueu les plantes invasores; ho podeu fer, com ja hem dit, a Exocat, la base de dades de plantes foranes. Un cop detectades, substituïu-les per plantes del país en testos, terrasses i jardins. Qui ha dit que no podem fer res pel planeta?

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/
Fotos: Ramon Sala

Deixa un comentari