Publicat el 11/01/2024

L’egoisme: mal del segle?

 

L’egoisme és una característica intrínseca de l’ésser humà i es posa de manifest quan anteposem els interessos propis als dels altres. Es caracteritza per la manca de consideració envers aquells que ens envolten, cosa que pot conduir a una actitud egocèntrica i desinteressada pel benestar col·lectiu. Com ho veieu?

L’egoisme, com a expressió excessiva de l’amor propi i la manca d’empatia envers els altres, té profundes implicacions en les interaccions socials, laborals, familiars i emocionals. En el pla interpersonal, l’egoisme condiciona tots els nostres comportaments fent-nos desconsiderats quant als desitjos i necessitats de la parella, amics o familiars. Això pot arribar a generar conflictes, ressentiment i distàncies absurdes i nocives amb el nostre entorn.

En l’àmbit laboral, l’egoisme s’acostuma a traduir en pràctiques competitives deslleials que ens fan ignorar la col·laboració i el treball en equip. Aquesta mentalitat egoista genera ambients laborals tòxics, en què la cooperació i la solidaritat són reemplaçades per la rivalitat i l’individualisme, afectant profundament el rendiment i la satisfacció laborals.

En el panorama polític i econòmic, l’egoisme condueix a decisions basades en interessos personals o de partit, en detriment del benestar general de la societat. La corrupció i la manca de transparència són manifestacions tangibles d’aquest egoisme, que contribueix irremissiblement a la desigualtat, la injustícia i el deteriorament de la confiança en les institucions.

Cal reconèixer, però, que l’egoisme no ha de ser confós amb un respecte propi sa, que implica la cura personal, l’autoestima positiva i l’establiment de límits saludables en les relacions. L’amor propi equilibrat i el respecte cap als altres poden coexistir de manera harmoniosa, enfortint les relacions interpersonals i fomentant un sentit de benestar integral.

La comprensió de l’egoisme també ha de considerar el seu origen en la naturalesa humana i la seva relació amb l’instint de supervivència. En un context evolutiu, l’egoisme es pot considerar com un mecanisme d’autopreservació que impulsa els individus a prioritzar les necessitats pròpies per assegurar la seva supervivència i benestar personal. Això no obstant, en la complexitat de la societat contemporània, aquesta tendència natural pot portar a conseqüències negatives si no s’equilibra amb la consideració envers els altres i el reconeixement de la interdependència humana.

L’egoisme és, doncs, un aspecte complex de la condició humana que reflecteix la lluita entre amor propi i respecte cap als altres. Si bé és natural que els individus busquin satisfer les necessitats pròpies, és crucial reconèixer i fomentar la importància de l’empatia i la col·laboració en la formació de societats cohesionades i pròsperes. La cerca d’un equilibri entre l’autoafirmació personal i el mirament amb els altres és essencial si volem construir entre tots un món millor.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari