Laureà Folch
Laureà Folch va néixer el 13 de novembre de l’any 1969. És enginyer tècnic en telecomunicacions per l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (UPC), regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Noves Tecnologies per CiU a l’Ajuntament de Vilassar de Mar, i professionalment el responsable dels projectes a Internet de la Mútua Asepeyo. Ha estat president del Capítol Català de la Internet Society (ISOC), i tota la seva vida professional ha girat entorn la gran xarxa.
Què ha suposat per a vostè el premi Blocs Catalunya en la categoria de mitjans audiovisuals que li van atorgar el passat 2 d’octubre?
El reconeixement personal a la feina de molts anys. Sap que l’eina per la qual he estat premiat l’any 2009 va ser un avanç tecnològic l’any 2004? A l’actualitat, moltes plataformes de blocs permeten actualitzar continguts mitjançant el mòbil. L’any 2004, però, quan anava a presentar l’eina a les empreses, em miraven ben estranyats.
Què s’hi pot trobar al seu bloc? Quina és l’adreça electrònica?
S’hi poden trobar reflexions personals, pensaments i opinions relacionades amb el món audiovisual, que pretenen donar un altre punt de vista i fer reflexionar a la gent sobre aquesta temàtica. A més, també parlo d’aquelles tendències que ara són emergents i innovadores, però que entraran ben aviat a les nostres vides. S’hi pot accedir des de l’adreça http://weblog.capside.net
Creu que als ajuntaments de la comarca encara els falta molt per posar-se al dia en les noves tecnologies?
Normalment, quan es parla de noves tecnologies, sempre es té la impressió que no s’està al dia. Penso, hi ho dic sincerament, que els ajuntaments de la comarca hi estan treballant de valent, posant-hi voluntat, recursos i il•lusió. En aquest sentit, he vist un canvi de mentalitat respecte anys enrere on, en general, les noves tecnologies sempre quedaven en un segon o fins i tot tercer terme.
Vostè que és el regidor de Noves Tecnologies. A Vilassar de Mar s’han posat al dia o encara manca camí per recórrer?
A Vilassar de Mar hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu important. Vam prometre que posaríem la tecnologia al servei de les persones, i així ho estem duent a terme. En dos anys hem de fet de Vilassar de Mar la capital del Maresme en noves tecnologies (xarxa WIMAX/Wi-Fi, tràmits amb l’administració per Internet, nou portal municipal accessible per a persones amb problemes visuals, el primer grup al Facebook d’una administració, des d’on atenem els dubtes i suggeriments del ciutadà; ràdio en directe per Internet, el primer canal d’una administració a Twitter, així com totes les actuacions de millora de l’Ajuntament a través de l’aplicació Google Maps). Durant els propers mesos hem de fer aquests serveis més amigables, accessibles i oberts. La nostra feina serà ara que aquests serveis siguin encara més útils i familiars per al ciutadà, acostant l’administració, en aquest cas local, al servei del ciutadà. Tot i això, anem per bon camí. Per posar-li un exemple, la informació sobre les actuacions de millora que l’Ajuntament està duent a terme a tot el municipi, mitjançant l’eina Google Maps, ja ha estat visitada més de 100.000 vegades. Amb aquesta aplicació el ciutadà pot conèixer quines són les actuacions que s’hi fan, quina és l’evolució de les mateixes, i com han quedat un cop finalitzades.
El ciutadà entén els nous camins comunicatius. Es va connectant amb les institucions a través de la xarxa?
I tant, ja li ho confirmo. Cada cop és més freqüent que arribin consultes o suggeriments a través dels nous canals, bé sigui el correu electrònic, els formularis disposats al portal municipal, des del grup al Facebook, on setmanalment atenem cada cop més consultes, i fins i tot, des de l’aplicació e-Tram, on el ciutadà pot fer des de casa més de 15 tràmits amb l’administració.
Hi haurà un dia que no caldrà anar a l’Ajuntament per a res, que tot ho podrem fer des de l’ordinador a casa?
La nostra voluntat és facilitar al màxim la relació entre ciutadà i administració, per això estem potenciant la via telemàtica. Tot i això, sempre hi haurà tràmits o gestions on es requerirà la presència física. És bo i necessari que sigui així, per mantenir la bona “salut” de les parts implicades.
Les noves tecnologies ens fan més lliures o més esclaus?
Com en tot a la vida, cal fer-ne un ús en la seva justa mesura. Sóc del parer que les noves tecnologies ens faciliten molt el camí, en molts aspectes de la vida. Ara bé, cal no abusar-ne. Utilitzar-les, sí, sens dubte, però de forma raonable.
El desconeixement de les noves tecnologies crea un nou sector de persones, les que no s’hi connecten o que no saben accedir-hi. Es pot parlar que a curt termini hi haurà infoanalfabets o exclosos del món digital?
És molt arriscat contestar categòricament a aquesta pregunta. Penso que és cert que a la nostra generació existeixen persones que no saben accedir a la Societat de la Informació, no utilitzen les anomenades noves tecnologies, i que no ho faran perquè les veuen complicades, inútils i possiblement cares. Això és un fet palpable. Ara bé, no és menys cert que a dia d’avui, tant des de l’administració, com des de les escoles, o fins i tot des dels mitjans de comunicació, s’està posant voluntat, esforç i eines perquè a la propera generació no hi hagi persones excloses del món digital. Per posar-li un exemple, des de l’Ajuntament de Vilassar de Mar s’estan fent cursos d’informàtica i d’accés a les noves tecnologies des de tres regidories diferents: Educació, Serveis Socials i Participació Ciutadana.
La realitat virtual ens aparta de la vida real de cada dia?
Comparteixo l’opinió de Sebastià Serrano, lingüista català, que diu que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) han aconseguit apropar moltíssim persones que estan físicament molt lluny, però que alhora allunyen persones que estan ben a prop. Cal anar en compte i utilitzar-les en el seu grau just.
Cap a on anem digitalment. És previsible o no ho sap ningú?
Molta gent em fa aquesta pregunta. No ho sé. De fet, no ho sap ningú. Algú hagués dit fa cinc, set o deu anys el que serien avui les noves tecnologies, que estarien tan presents entre nosaltres? Personalment m’atreveixo a dir que anem cap a un món permanentment connectat, el que anomeno always on (‘sempre connectats’), des de la televisió al mòbil, des de la feina a casa, i que en gaudirem més del que ara ens imaginem.