Publicat el 03/11/2005

Passa, però, que aquest raonament tan senzill no és assumit ni practicat per la gent gran, que prefereix ser cap de rata en la seva associació que cua de lleó en una més gran i més forta. Quan en un municipi existeixen més d’un casal d’avis amb diferents fonts econòmiques de manteniment, és molt difícil, quasi bé impossible, aconseguir una simple coordinació.
Posaré l’exemple de Premià de Mar, on es va proposar crear un Consell de la Gent Gran, constituït per les seves quatre associacions i amb un funcionament plenament democràtic en què les possibles accions haurien de ser acceptades per consens. Per diferents raons no ha estat mai possible aconseguir-ho, en canvi s’ha acceptat la creació d’un Consell Municipal de la Gent Gran vàlida, que en lloc d’avançar cap a la seva unió ho ha fet propiciant la seva separació, en vàlids i vells o dependents, els interessos dels quals haurien de ser defensats en un altre Consell Municipal de Benestar Social, totalment desaparegut.

Hi ha qui pensa que aquesta separació té finalitats polítiques, la qual cosa és veritat, si bé segurament no per provocar la desunió sinó més aviat per acontentar  un col·lectiu de gent gran vàlida que menysprea els vells, la gent gran dependent, creuen cegament que ells no ho seran mai, la qual cosa és possible però no provable.

Deixa un comentari