La síndrome de «l’ocupaditis»
El fet d’estar «multiocupats», o «l’ocupaditis», ens pot generar malalties físiques i mentals.
Hi ha moltes persones que si no omplen el seu dia d’activitats i no acaben exhaustes es poden sentir insatisfetes o bé poden pensar que no són prou valuoses, que no són suficients ni tenen prou èxit.
L’acció de «fer per fer», d’omplir una agenda, de mantenir la ment ocupada, ens desconnecta del nostre autèntic propòsit de vida, de la nostra intuïció i de les coses que sí són importants per a nosaltres.
Tant de soroll mental no ens permet escoltar les nostres necessitats i se’ns pot fer molt difícil fer un «canvi de xip», ja que tendirem a cenyir-nos a allò que ens havíem imposat.
En l’àmbit físic ens pot causar molt d’estrès i angoixa (sobretot quan ens fem addictes a l’adrenalina de ser productius), alhora que ens destarota les hormones de la gana i la sacietat i ens torna menys sensibles al plaer, i tot això pot fer que al final del dia ens vulguem afartar de menjar o alcohol.
Quan estem multiocupats, hem d’intentar mirar més enllà de la punta de l’iceberg i endinsar-nos en els seus fonaments: la síndrome de «l’ocupaditis» pot respondre a unes necessitats inconscients d’omplir buits emocionals. L’excés d’activitat ens provoca tant d’estrès mental que evidentment ens pot generar una desregulació de les hormones de la gana, que ens pot conduir a menjar regint-nos per la «gana emocional»: pot ser que durant el dia no mengem precisament perquè estem amb aquesta síndrome, però que quan arriba la nit i entrem a casa sentim la necessitat d’obrir la nevera i afartar-nos a menjar tot el que no hem esmorzat ni dinat. I quan arriba l’hora de sopar podem devorar sense fi, i arriba un punt que sentim que ja no podem parar.
La clau per trencar aquest cercle viciós rau en l’autoobservació: cal que us fixeu si el vostre dia a dia està atapeït d’activitats que a vegades no tenen sentit. Aquestes activitats serien equivalents al correu brossa i per tant cal anar eliminant-les.
Com es pot reduir la intensitat d’aquest ritme frenètic? doncs donant-nos temps per a nosaltres mateixos. Cal complir amb els compromisos establerts, però hem d’obrir opcions mentals per pensar quines activitats podríem cancel·lar o deixar de fer per precisament dedicar-nos TEMPS a nosaltres, a allò que ens ompli i que ens resulti important. Podria ser llegir un llibre, parlar amb els amics i compartir temes i experiències, gaudir d’un bany calent amb espelmes o aromateràpia, escoltar una meditació, passejar, veure un capítol d’alguna sèrie de televisió, etc.
Incorporeu qualsevol activitat que us activi la vitamina P (de plaer) i que us connecti amb la vostra essència. D’aquesta manera, anirem trencant amb la creença limitant que podem tenir que «si no ens ocupem les 24 hores no serem productius, ni serem ningú, que no valdrem o perdrem diners».
Aquestes creences mentals distorsionades es van aglomerant en el nostre inconscient i anem fent neuroassociacions que ens van consumint l’energia vital.
Anna Sibel · Psicòloga clínica
@amb2bcn
