Publicat el 11/10/2018

Tots creiem d’alguna manera en la màgia, encara que de vegades costi reconèixer-ho. Vidents, santers, tarotistes, desxifradors de signes en el te, les línies de la mà…

Des d’èpoques immemorials els éssers humans, fins i tot els més savis i poderosos, han claudicat davant els mags. La raó és senzilla: la ingenuïtat il·lusionada de la infància sempre és present en gran part del pensament, sigui quina sigui la nostra edat i condició. Somiar és humà i creure en la màgia és fer realitat un desig universal. Desitjo alguna cosa, ho demano, se’m concedeix a l’instant o el més aviat possible. Meravellós! En el pla de la il·lusió, és clar.

La qüestió es torna complicada quan apliquem la màgia a la salut: les ‘dietes miraculoses’, els aliments màgics, els beuratges que tot ho curen, els manosantas. I també les teràpies psicològiques envoltades d’un cert misticisme, més o menys elaborat i amb noms de vegades molt sofisticats, que provenen de països ignots i prometen una solució tan ràpida com si fóssim Aladí fregant la llàntia meravellosa.

En un moment social aparentment racional triomfa ostentosament l’exotisme terapèutic. Com més extravagant sigui, més interès sembla que desperta en certs sectors molt oberts a aquestes modes que semblen innovadores. Però el truc és sempre el mateix: la promesa d’un miracle.

L’ús massiu d’Internet és actualment una font inesgotable de difusió de rumors, veritats a mitges i de novetats suposadament terapèutiques. Els preus d’aquestes pocions poden ser més o menys barats, l’eficàcia nul·la i la responsabilitat dels qui les comercialitzen inexistent. Són de curt abast i en molts casos aguditzen els problemes o en desencadenen d’altres.

En l’àrea psicològica, només el treball terapèutic en profunditat i a càrrec de professionals acreditats pot implicar la possibilitat d’èxit. I pel que fa a la salut física i la medicina no cal ni dir-ho. És un dels àmbits on certa premsa difon notícies d’escassa o nul·la validesa científica: múltiples dietes i consells de tota mena.

Només el sentit comú, el consell de professionals acreditats i la renúncia conscient als miracles poden deslliurar-nos del perill d’aquestes falses promeses i prodigis diversos.

 

www.susanaisoletta.com
psicòloga-especialista
en psicologia clínica

Deixa un comentari