Publicat el 24/01/2019

INTERPRETACIÓ
Olivia Colman, Emma Stone, Rachel Weisz, Nicholas Hoult, Joe Alwyn, James Smith, Mark Gatiss
DIRECCIÓ Yorgos Lanthimos
DURADA 121 min
GÈNERE Drama / Comèdia negra

Yorgos Lanthimos va entendre des del primer moment que el cinema d’època podia ser un nou trampolí per al seu món de metàfores. I és que tota la seva obra té com a punt de partida una premissa metafòrica: el llenguatge inventat d’aquella‘ peculiar família’ a Canino, el treball de ‘substitució post mortem’ plantejat a Alps, la legislació orientada a preservar el matrimoni de Langosta, la irrupció de la fantasia a El sacrificio de un ciervo sagrado… I el fet és que, amb aquest nou trampolí, Lanthimos ha aconseguit el salt mortal més perfecte de la seva carrera.

La favorita es desplega amb una perversitat molt més subtil que qualsevol dels treballs anteriors del director. Aquesta vegada la brutalitat s’amaga per tot arreu: en els diàlegs, en les relacions dels personatges, en la composició de les seqüències… És com si el gènere de la pel·lícula estigués amarat de l’estil Lanthimos, i l’estil Lanthimos estigués amarat del gènere. Aquesta és, de fet, la gran virtut del producte: hi ha pocs exemples en què gènere i autoria encaixin amb tanta harmonia. I el fet de situar l’acció en un context que l’espectador només coneix en un pla teòric és, en realitat, un filtre transformador: tot ell tenyeix amb extrema crueltat l’actitud i el caràcter dels personatges, però res no s’interposa en el treball de reconstrucció històrica.

Ara, però, el tema escollit és una mica més abstracte que el dels exemples mencionats en el primer paràgraf, si bé és intrínsec a tots ells: les relacions de poder. Un concepte palpable, primer, en l’obediència incondicional que se li deu a la reialesa; segon, en l’autoritat paternal que Sarah pot exercir sobre la reina gràcies al seu estat malaltís; i tercer, en la subordinació emocional que comporta qualsevol tipus de relació amorosa, aquí escenificada en les aventures sexuals entre Olivia Colman —la reina— i les seves ajudants, Lady Sarah i Abigail, i en les parelles formals d’aquestes últimes, especialment la d’Abigail. Tres tipus de relació de poder que Lanthimos barreja i desdibuixa per recordar-nos que, en darrera instància, el poder no es quantifica a partir de qui l’exerceix, sinó segons les conseqüències que pateixen aquells que obeeixen.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari