Publicat el 21/03/2019

Jordi Ugena va néixer al carrer Aragó, a Barcelona. Els seus pares són del Poble-sec, però es va criar a la perifèria de Barcelona, en un barri de Sant Boi. I va ser precisament a Sant Boi on va començar la seva formació sobre aquesta passió pels arbres en miniatura, els bonsais. Vivia a Barcelona en aquell temps, però cada setmana es desplaçava fins allà; així, durant set anys va assistir a classes amb el mestre Gabriel Romero.

Com entra en contacte amb el món dels bonsais?
Sempre m’ha atret la muntanya i la natura en general.
Crec que la primera imatge d’un bonsai va ser amb la pel·lícula Karate Kid… Sí, és així. A partir de llavors vaig començar a sentir curiositat pels arbres en test.
Però quan realment vaig quedar meravellat va ser amb un aparador d’una botiga escola al barri de Gràcia. Van ser uns pioners en el món del bonsai en l’àmbit estatal. Es deia Tokonoma i la regentaven una parella encantadora que amb els anys han acabat sent unes persones molt estimades i importants per a mi; a més, la M. Rosa i en Xus van ser els meus padrins en aquest món del bonsai.

El bonsai prové de la cultura japonesa, però podem parlar d’un fenomen mundial, sense fronteres. Cal anar a les fonts originals, però, per dominar aquest art?
L’origen del bonsai és xinès, però qui l’ha portat on és ara ha estat el Japó.
Sí, el Japó és la meca i el lloc on tots intentem emmirallar-nos.
Després del Japó, el bonsai més selecte és a Europa, i Espanya en concret s’ha posat al capdavant des de fa uns anyets, l’afició creix molt lentament, però el nivell dels aficionats també és bo, així que no ens podem queixar.
Hem après amb mestres japonesos i mestres europeus que han treballat durant cinc anys o més en vivers del Japó, que van venir amb l’ofici après i dominant les tècniques.
L’actitud humil per voler aprendre és el que ha fet que siguem on som globalment en el món del bonsai.

Quines intervencions es realitzen en el bonsai perquè quedi en miniatura?
Bàsicament és el cultiu en un espai reduït el que fa que l’arbre no es pugui desenvolupar com ho faria al terra. Creix molt lentament i envelleix, però el fet d’estar en un test no afecta la salut de la planta, que roman sana i vigorosa; si no és així, no hi podem treballar.

En quins aspectes es diferencia el treball que es fa amb el bonsai del que es fa amb els arbres normals?
Tenim tècniques que només s’apliquen al bonsai, però la veritat és que no deixem de ser simples conreadors.
El fet que els arbres estiguin en uns testos tan reduïts i amb un substrat tan drenant els fa molt delicats ja només per les necessitats d’aigua que tenen. Un dia assolellat de primavera, quan els arbres ja estan brollant, o en ple estiu, podem arribar a regar tres o quatre vegades al dia.

Quines són les principals tipologies existents dels bonsais?
En realitat es pot fer bonsai amb qualsevol espècie d’arbre o arbust, però el que intentem buscar són espècies amb fulles petites.

Què és aconsellable fer per començar a introduir-se en la tècnica de fer bonsais?
El més recomanable és apropar-se a un mestre o una escola reconeguda. El següent seria buscar una associació d’aficionats al bonsai. La millor manera de començar és no fer-ho mai sol. Es perd molt de temps si ho fem d’una manera autodidacta. I sobretot, Internet per veure fotos, però no per formar-se, si us plau.

Quines eines calen? És difícil trobar-les i adquirir-les?
Com en totes les aficions, passa que hi ha molt material disponible i a preus molt variats segons la qualitat.
Amb uns cent euros de pressupost podríem tenir unes eines bàsiques i mínimes per començar, o ni tan sols arribar a poder comprar-ne cap.
Avui en dia són molt fàcils de trobar per Internet.

Mantenen contacte a través d’algun tipus d’entitat o col·lectiu les persones que treballen amb els bonsais?
Mantenim contacte per amistat amb gent per tot el món. També hi ha dues associacions d’àmbit estatal on professionals i aficionats es troben en exposicions o tallers.

Quins valors s’adquireixen quan s’aprofundeix en la tècnica del bonsai?
Home…, no voldria dir que et fa ser millor persona, però la veritat és que és una activitat que uneix la gent, que fa que tinguis un altre concepte sobre el temps i et tornis més pacient… Bé, o això crec.

Tothom que vulgui en pot fer?
És clar que sí, per descomptat. I pel que fa a l’edat, tampoc no hi ha cap límit.
Al Japó treballen molt i durant molts anys, és molt normal trobar nous aficionats jubilats de 70 anys; de fet bàsicament són la majoria.

 

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Cedides

Deixa un comentari