Joan Pera

Durant aquest mes de juliol, Els Pera han organitzat unes colònies de teatre i doblatge. Com tenim el planter d’actors i actrius catalans?
És extraordinària, des de sempre, l’afició dels catalans a les arts escèniques. En algun moment de la nostra història han estat la salvaguarda de la nostra cultura.
Els millors actors i actrius del nostre teatre han sortit dels grups d’aficionats. Alguna cosa podíem fer els Pera per mantenir aquest escalf. Ho fem i estem molt contents de contribuir a les essències del nostre país.
Vostè es va iniciar al teatre de ben nen. Quines recomanacions donaria a tots els que volen dedicar-se al món de la interpretació?
Jo he fet teatre tota la vida, per amor, per estimació. És el primer que s’ha de tenir… després ja ho farem bé, però de moment, estima el que fas, apassiona’t pel teatre i tota la resta ja vindrà.
Hem vist que en els últims temps també han creat una productora i una agència de representació d’actors i actrius. És important per algú que comença, tenir suport de professionals del món del teatre?
Sí, és molt important el suport d’algú que coneix el mitjà i que et pot aconsellar. Els de casa, que hem estat “teatreros” tota la vida, creiem que era necessari, que calia, que estava dins dels nostres coneixements i ho hem fet. És un servei que brindem a tots els “bojos” pel teatre.
Un dels mèrits d’un artista és saber com administrar els beneficis, perquè poden haver-hi èpoques de molta feina i altres de no tanta… com està vivint la crisi econòmica?
Diuen que aquesta és una feina en la qual et mors de son, perquè tota la feina et ve de cop,  o et mors de gana, perquè no trobes feina.
Ara és un moment difícil per a tothom. També per al teatre perquè les administracions han deixat de creure en l’art com a cultura i tenim una economia de supervivència… però els actors i actrius hem après a sobreviure amb estimació i entrega a allò que fem i així continuarem.
Què en pensa que l’IVA en la cultura sigui del 21%? Això està fent molt mal al sector…
Per descomptat, sobretot a les empreses culturals que moltes vegades han de viure de subvencions. Però el problema és que considerin el teatre, la cultura en general, com un oci… perquè la gent es desacostuma de la porció de cultura que fins ara ha representat, i pot deixar d’anar al teatre. Això és greu.
El teatre català compta amb un bon estat de salut?
El nostre teatre ha arribat al punt més àlgid de tota la seva història. Mai hi havia hagut al nostre país tants actors, actrius, directors, autors, decoradors, etc… de tanta categoria internacional com ara. Per l’amor de Déu, que no es perdi!
Aquest any fa 65 anys… té ganes de jubilar-se o tenim Joan Pera per molt anys?
Es jubila la gent que està cansada de treballar. Jo ni estic cansat, ni treballo. Sóc un personatge que procuro donar el que tinc per fer sortir un somriure o una rialla a tota la  gent que té la voluntat de venir a veure’m. Mentre ells em necessitin, jo hi seré.  
Quins pros i contres té treballar amb la família?
En el cas de la meva família, ve d’unes vivències que hem passat junts durant molts anys, amb èxits i fracassos. Més que com un servei, és com una continuïtat de passar experiències junts. Us faríeu un tip de riure si veiéssiu els nostres “consells d’administració”, però com que ens fa il·lusió fer-ho… doncs ho fem! I que tot sigui a fi de bé.
El fill que potser està seguint el seu mateix perfil és en Roger. La resta de fills es dediquen també a la productora familiar?
Tots hi estan involucrats per la mateixa manera de ser dels Pera, i tots hi col·laboren des de la seva perspectiva. Però que s’hi  dediquin professionalment, només hi ha en Roger i en Boi, com a actors… i en Blai com a representant i productor. Els altres són els nostres consellers i creadors d’opinions des d’els seus treballs respectius. També són crítics, de vegades, molt crítics.
Com es treballa amb un fill? Recorda quan el seu fill Roger li va dir que també volia ser actor? Com va reaccionar?
Treballar amb fills sempre és problemàtic, sobretot pels problemes generacionals, i perquè sempre es pensen que són millors que tu. I de vegades és veritat. Però gairebé era natural que de casa sortís algun teatrero… No ens va sorprendre. I per altra part, jo he estat tant feliç fent d’actor que no els podia pas desenganyar.
Vostè va molt al teatre?
Els actors som la gent que menys anem al teatre. És clar que jo no he tingut gaire temps a la vida. Quan la gent de teatre fa teatre, jo estic fent teatre… i així no hi ha manera de lligar-ho! De tota manera procuro anar a aquelles coses que em poden sorprendre o em poden interessar.
Li agrada fer bolos de les seves obres, o prefereix una estabilitat en el teatre durant uns quantes mesos seguits?
M’agraden totes dues coses. Estar tants anys en un teatre em dóna una estabilitat molt important, per a mi i per a la família… però anar de “bolos” i trobar-me cada any amb la meva gent, que ja m’espera, em dóna un sentit de país que poques persones han tingut la sort de tenir com l’he tingut jo.
És cansat representar una obra de teatre durant molt de temps seguit? Se li fa pesat?
No, mai. Jo sempre dic que una obra no l’arribes a fer bé fins a les cent representacions, com a mínim! Llavors és quan quasi me la sé tota! A part d’això, una representació és una funció, única, dia per dia… És un plat que només fem per aquell públic que ha vingut aquell dia concret. El del dia següent veurà una altra obra. Trobar-te cada dia amb la gent és un gaudir únic, que només passa avui.
Vostè ha treballat en teatre, cinema, televisió, doblatge… on se sent més còmode?
El més bonic de la vida és comunicar. Durant molts anys només hi havia el teatre. Les noves tecnologies ens donen l’oportunitat d’utilitzar altres mitjans i tots són interessants… Però que no ens treguin el teatre, és el mitjà de comunicació més viu, el més directe i el que et proporciona a nosaltres mateixos i als espectadors més satisfaccions.
Segurament vostè és un dels pocs maresmencs que ha conegut Woody Allen. Com és en persona?
Sembla que sigui de Mataró… És un personatge tan universal que pot ser de qualsevol lloc. Jo el vaig convidar a conèixer la meva ciutat. Qualsevol dia el veurem per aquí i la gent li preguntarà: Que ets en Joan Pera?
Com passarà les vacances, si és que en fa?
Les meves vacances són recórrer tot Catalunya amb els meus espectacles. És una meravella de país. No em cal anar a cap altre. Avui sóc a la Garrotxa, demà al Delta… i de tant en tant trec el cap al Pirineu… o em banyo al meu Mediterrani mataroní. Què més vull!
Vostè viu a Mataró. Recomani’ns algun racó del Maresme…
Tot el Maresme és casa meva! La Font Picant d’Argentona, o les cireres de Torrentbó, o les platges de Caldetes, la Cisa, Sant Tomeu… Òrrius! El meu estimat Òrrius… O arribar-te fins a la Tordera…Tants i tants llocs del meu recó de món… com deia Salvador Espriu: “Aquesta petita pàtria entre les vinyes i el mar…”