Joan Muray | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 17/12/2009

Joan Muray, fotògraf i historiador.  Fotògraf des del 1974, amb més de quaranta exposicions, set salons internacionals i vuit premis. Ha estat reconegut amb diverses distincions com: Distinguished Leadership, de l’American Biographical Institute; Medalla Aurea, per l’Editrice Alba; Expert in Photography and History, de The World Premier Edition of International Directory of Experts and Expertise; U.S.A. The World Medal of Freedom, de l’American Biographical Institute, i Cavaller Acadèmic del Verbano (Itàlia). Com historiador, col·labora des del 1987 al butlletí de Gent del Masnou, i des del 1999 a  Les quatre estacions, del Museu de Llaberia (Ribera d’Ebre), entre d’altres. Ha publicat nou llibres: Masnovins a les Amèriques; Històries de la vila… del Masnou (volum I i II); Can Teixidor. XX segles d’història viva­; La revolta de les gallines; Entre el pedigrí i l’estigma; Clau 1863; El calvari d’una mestra i Pirata i negrer, el darrer que ha sortit al desembre. També, ha col·laborat en les obres Homes del catalanisme, Diccionari dels catalans d’Amèrica, de la Generalitat de Catalunya i Cent anys d’estelada.

Parli’ns del seu nou llibre, Pirata i negrer. Ens recorda el nostre passat més obscur?
Aquest nou llibre, Pirata i negrer, publicat per Forum, no està fet per recordar-nos el nostre passat “lleig”. És tan sols una pàgina més de la nostra història. Aquesta és així, i no cal buscar tres peus al gat. És la biografia de Joan Maristany Galceran (el Masnou, 1832-1914), el capità pirata i negrer que comandava una petita flota que va anar a l’illa de Pasqua i es va endur molts dels seus habitants com a esclaus per vendre’ls al Perú, a les illes Guaneras. Es va presentar al local social de Gent del Masnou, el passat dissabte 12 de desembre.
Les grans fortunes del Maresme s’han fet sobre el dolor dels altres?
Les grans fortunes, aquí, a tot arreu i en tots els temps, si s’han fet ràpidament, quasi sempre han estat amb la suor de molts, i a voltes amb dolor, i en aquells anys, com ara, hi ha gent que no té pas manies ni sentiments.

La relació del Masnou amb el mar ha marcat la història del municipi fins avui?
Sí, tot i que abans d’una forma i ara d’una altra. Tant, però, que fins i tot hi ha un lèxic particular del Masnou, al qual s’hi troba reflectit tot el relacionat amb la mar.
S’ha estudiat prou el passat marítim del Masnou o hi ha èpoques i situacions en les quals caldria aprofundir més?
S’ha estudiat força, però hi ha èpoques o temes als quals s’hauria d’aprofundir molt més, com és l’anterior al segle XIX, que ben poc se’n sap, i el cabotatge d’aquell temps i posterior. Així com poder fer un buidat a l’arxiu del Ministeri d’Afers Exteriors de la Gran Bretanya, on hi ha uns 400 plecs de documents sobre negrers catalans, entre ells els masnovins.

Fa anys que treballa per salvar la història del seu municipi, per què?
Com ja queda reflectit a les dades biogràfiques, porto 22 anys dedicant-me a la història local. Però jo no diria que és per salvar aquesta història, tot i que a voltes ho faig sobretot pel meu neguit pedagògic i perquè estimo el meu poble.

A la gent d’ara li preocupa prou la història, el coneixement del seu passat?
Jo diria que no li preocupa massa, tot i que no es pot generalitzar, em sembla que és a partir d’una edat, ja un xic madura, quan els comença el neguit. A molts els interessa només passar-s’ho bé.
El Maresme existeix realment o només és un nom?
Tampoc no es pot generalitzar, però em sembla que hi ha molta diferència entre l’Alt Maresme i el Baix. Aquest darrer sembla més un “suburbi” de Barcelona.

Des de l’entitat Gent del Masnou, quines activitats ha promogut al llarg dels anys?
Al llarg d’aquests anys (el vinent en farà 25), hi ha hagut moltes activitats culturals: concerts, conferències, exposicions, el butlletí, etc., però jo destacaria, per la seva continuïtat, que és ja de per si un mèrit, el butlletí, que ja s’apropa al número 300, i les exposicions, que ens acostem a les 500.
Quin llibre té en projecte i no ha escrit encara?
En tinc diversos, però actualment treballo per un encàrrec de Dalmau Editors, en la biografia de Vicenç A. Ballester (Barcelona 1872 – el Masnou 1938), “pare” de la bandera estelada i de tantes i tantes organitzacions per ajudar a salvar Catalunya.

A part de la història, ha tingut altres inquietuds, com la fotografia
Sí, ja queda prou clar a les dades biogràfiques, però la meva especialitat és la macrofotografia, ja que permet veure i explicar el que l’ull humà no veu.

Deixa un comentari