Publicat el 07/12/2005
Daniel Radcliffe · Emma Watson · Ralph Fiennes · Director: Mike Newell

Ja tornem a tenir aquí el jove mag (o bruixot). Aquesta vegada l’he vist a un cine que la fan en català. M’agrada i, a més a més, sabia que no trobaria cues. En els cines en castellà, fins i tot en els de versió original, les sales s’omplen amb Harry Potter. En català, sembla mentida, però érem només vint o vint-i-cinc persones. La Generalitat prou s’esforça, però la gent no hi està encara acostumada. I això que la majoria d’espectadors són jovencells estudiants, que fan les classes en català! I que el doblatge en la nostra llengua és immillorable.
Bé, deixem el preàmbul i parlem de la pel·lícula. La sèrie va tornant-se cada vegada més fosca, més tenebrosa. Els fantasmes de la tragèdia dels pares de Potter i del símbol del Mal, encarnat en el bruixot Lord Voldemort i els seus acòlits, van sortint i pesen en la història. A més a més, en Harry, en Ron i l’Hermiona tenen ja catorze anys, segons ens informen (jo em pensava que ja devien ser més grans), i senten més passions. En Ron i en Harry, per exemple, ja renyeixen una vegada. També hi ha una estudiant de bruixa que sembla que atrau el protagonista, però aquesta part està molt poc explotada en la pel·lícula. En el llibre s’hi fa més esment, però aquest és un dels problemes amb què han hagut de lluitar els adaptadors. L’autora J.K. Rowling va fent les novel·les cada vegada més ex-tenses i, com a conseqüència, alguns personatges nous s’han de suprimir i molts esdeveniments queden poc explicats en la pel·lícula, que, així i tot, dura quasi tres hores.
En el cine, doncs, les històries de Harry Potter van agafant la foscor d’aventures més complicades i més adultes. Les classes de l’escola de Howarts ja no surten, encara que hi ha alguna falca que vol ser relaxant i, fins i tot, els mags fan un ball de societat i els joves ballen en una sorprenent discoteca.. Aquesta vegada es basa en un esdeveniment mundial (els Jocs Olímpics dels Mags, podríem dir), amb un torneig anomenat “dels Tres Mags”, que acaba sent de quatre perquè la màgia misteriosa hi afegeix en Harry Potter, naturalment. Tres proves fabuloses que hauran de superar els quatre: matar un drac, salvar uns nàufrags ensorrats al fons del llac Negre i trobar una copa en el Laberint.
En Harry Potter les haurà de resoldre com Hèrcules resolia els seus “12 treballs”, amb imaginació desbordada i la por de ressuscitar el seu gran enemic Lord Voldemort, un Ralph Fiennes quasi irreconeixible.

Deixa un comentari