Publicat el 03/02/2005

Què passarà quan hi hagi més gent gran que joves, quan la cotització laboral d’un jove serveixi per pagar la pensió de jubilació de tres generacions, (el seu pare, avi i besavi)? Fa poc temps a París, 30.000 joves es van manifestar per protestar sobre el sistema de pensions de jubilació, que consideren excessivament generós per a una gent gran que estimen gaudeix del privilegi de viure sense treballar i passar-ho bé gràcies a les seves aportacions. Cal esmentar que aquesta crítica no planteja les bosses de pobresa que pateix molta gent gran necessitada que viu sola.
Els joves inicialment accepten bé l’eslògan “els avis estan molt ocupats” per passar després a qüestionar aquest sistema de pensions que consideren insostenible a mig i llarg termini i, per tant, no vàlid per a ells. Comencen a rebutjar la càrrega que suposa haver de finançar les prestacions de jubilació d’una població de gent gran que cada vegada viu i envelleix més. La tasca de l’avi cangur és la que està fent socialment sostenible el sistema, compensant imatges negatives de la gent gran com la seva majoritària manca de compromís social. En un món laboral caracteritzat per l’estrès i la precarietat, la gent gran no pot quedar al marge, fer-ho podria suposar obrir una guerra entre generacions, que cal evitar.

La idea tradicional de sembrar per recollir en la vellesa, encara que legítima, no és avui dia ni ètica ni moralment acceptable, mai es pot deixar de sembrar, fer-ho suposa una clara mostra d’egoisme insolidari.

Deixa un comentari