Publicat el 24/04/2013
Gaspard Galland, directiu d’una multinacional, va ser acomiadat als 53 anys de forma inesperada i aleshores va decidir aprofitar la seva nova situació per reflexionar sobre si mateix i donar sentit a una nova etapa de la seva vida. Es llança a donar la volta al món -en un veler d’11 metres construït el 1984- conscient que no té l’experiència i sense el vaixell preparat per a la travessia per manca de pressupost. Entre moltes d’altres vicissituds, es queda sense diners a Veneçuela però segueix la travessia gràcies al suport rebut per la maçoneria, dels navegants i de la gent que va trobant en el seu periple. De la seva experiència n’ha escrit un llibre de prop de 800 pàgines: Bitacóra de un Masón. Enigma secreto de una travesía iniciática.

Què l’empeny a donar la volta al món en el veler Odiseo?
La volta al món a vela sorgeix de la necessitat de trobar-me amb mi mateix i poder decidir lliurement el meu destí, a través d’un somni que tenia de petit: navegar pel Pacífic Sud. 
Quant de temps hi va destinar per fer l’itinerari?
Dos anys i mig.
Què destacaria d’aquesta experiència?
El descobriment d’un mateix, i la llibertat que et dóna el mar per ser més tu mateix; i compartir les teves experiències humanes amb altres persones que busquen el mateix en un entorn propici, com és el Pacífic Sud.
En el llibre es tracta obertament el món de la francmasoneria, al qual vostè està vinculat. Per què?
Perquè existeix molta desinformació sobre aquest tema, sobre una institució que ha estat molt important al llarg de la història.
Precisament, la maçoneria és ara per ara encara molt desconeguda per la societat en general…
Sí, sobretot a Espanya, on Franco, va perseguir a la maçoneria fins a fer-la desaparèixer. En altres països és una institució respectada, encara que segueix generant curiositat, perquè es tracta d’una organització discreta.
A Bitacóra de un Masón, al llarg d’unes 800 pàgines, ens novel·la el seu viatge iniciàtic. Què hi ha de realitat i què hi ha de ficció al seu treball?
El llibre està basat en fets reals. Alguns noms s’han canviat, però, per preservar la intimitat dels personatges.
El laberint és un element simbòlic que utilitza com a punt de referència. Què vol transmetre amb aquesta simbologia?
El recorregut de la vida mateixa, o d’un moment en concret. Arribar al centre d’aquest significa haver-hi trobat el que un busca a través d’un camí ple d’avatars.
En la seva volta al món va haver d’afrontar moments difícils. Quin destacaria?
La sensació del “forat negre”, la mateixa que descriu Homer en L’Odissea d’Ulisses, quan l’han de lligar al masteler i posar-li cera a les orelles perquè no l’atrapi el cant de les sirenes.
La manca de recursos fa que es desenvolupi una mecànica de resistència per sortir-se’n? En el viatge ha après austeritat, per sortir-se’n de tot?
Sí, és indubtablement un aprenentatge i una experiència molt positiva, sobretot quan no tens diners i t’adones que el més important és la persona mateixa.
Com li va passar a vostè, segons explica en el llibre, hi ha una ruptura d’una trajectòria marcada per la vida laboral en un entorn competitiu que el fa descobrir el món en la seva immensitat. La societat del segle XXI, en general, viu massa absorbida pel consum i el materialisme?
Sí, per descomptat, quan ets tu mateix, sense condicionants materials, socials i culturals i et comportes més com un ésser humà, t’adones quins són els valors importants en la vida com a persona, davant l’existència, que és una experiència única i irrepetible. Sobretot en èpoques de crisi, quan apareix la inseguretat material i social, és quan més clara veus la dependència que tenim d’estereotips creats, la finalitat dels quals és demostrar el que vals en termes materials.
El llibre incorpora molts elements pensats per a la gent del mar. D’alguna manera la seva obra convida al viatge…
Vaig sortir de Barcelona en un veler de 1984, que no estava preparat per a una travessia tan llarga, i tampoc tenia l’experiència necessària per a això. Però el mar em va obligar a dependre de mi mateix, a familiaritzar-me amb ell i a gaudir del seu increïble entorn.  
Al llibre surten referents de la comarca, com el port del Masnou. Quina és la seva relació amb el Maresme?
La meva parella Imma és de Cabrera de Mar. Comencem la nostra relació aprofitant la seva convalescència d’una malaltia, just abans de creuar el canal de Panamà. Després va haver d’esperar 14 mesos, amb llargs períodes sense notícies, fins que ens retrobem al Mar Roig, per navegar junts fins a Creta. Allí vaig haver d’interrompre el meu viatge, a causa de problemes importants en la meva esquena, i deixar l’Odiseo per seguir un procés de rehabilitació de més d’un any. Va ser gràcies a ella que vaig desembarcar a Cabrera de Mar, un petit poble de gent amable i acollidora, situat en la privilegiada i bonica comarca del Maresme.

Deixa un comentari