Publicat el 15/12/2016

El fricandó és un guisat, normalment de carn de vedella, l’origen del qual es remunta al segle XVIII, segons documents trobats a Catalunya, a les Balears i a València.
L’èxit d’aquest plat tradicional resideix en un bon sofregit i la qualitat de la carn.
Per preparar aquest plat és important que la carn estigui lleugerament viada de greix, com poden ser el jarret o la llata, ja que com que s’ha de coure a foc lent i durant bastanta estona, el greix es desfarà a mesura que avanci la cocció i ens deixarà una carn amorosida.
La carn s’ha d’escalopar (tallar a talls prims) i es fregeix lleugerament abans de guisar-la, perquè d’aquesta manera se li tanquen els porus i el seu sabor es concentra. Generalment s’enfarina abans de fregir-la; això ajuda a conferir-li una textura més suau.
El sofregit d’aquest guisat es fa amb ceba, pastanaga i una mica de tomàquet, preferiblement pelat i sense llavors, tot ratllat ben finament. A mitja cocció es rega amb vi (negre o blanc), i un cop l’alcohol s’hagi evaporat se li afegeix un bon grapat de moixernons (els quals s’hauran deixat en remull una estona abans), la carn i una cullerada de farina; s’ha de remenar sovint perquè la farina no s’enganxi. Passats uns 5 minuts s’hi afegeix aigua calenta fins que tot just cobreixi la carn. Tapeu la cassola (millor de fang) i deixeu coure a foc molt lent més o menys una hora, remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. S’aconsella deixar-ho reposar, per la qual cosa serà millor preparar-ho el dia abans per, d’aquesta manera, afavorir que tots els sabors dels seus ingredients es vagin mesclant.

Redacció La Clau

Deixa un comentari