Francesc Miralles
Autor de nombrosos llibres d’èxit, l’escriptor Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és el creador del cicle de novel·les Retrum, que a més d’estar ambientades al Baix Maresme (Teià, Alella i el Masnou) són seguides per multitud de joves en català i castellà. Barreja d’ingredients com el misteri, el gènere gòtic, l’amor i les temàtiques d’ultratomba amb cementiris inclosos i les relacions i inquietuds dels joves, aquesta sèrie que ha pres forma en dos volums, arrossega fidels seguidors. Miralles és, a més, autor de llibres supervendes com El Quart Reich, èxit editorial que molts lectors recordaran i ha escrit nombroses obres de creixement personal, algunes amb Àlex Rovira.
Per què Retrum s’ambienta a Teià, Alella i el Masnou, entre altres municipis com Vilassar de Mar i Arenys de Mar, un àmbit territorial plenament maresmenc?
El Maresme és el meu territori adoptiu, ja que la meva companya és de Teià i jo vaig treballar uns quants anys en una escola d’idiomes del Masnou. Vaig molt sovint per aquesta part del món, que em semblava idònia com a escenari de la novel·la.
Vostè planteja les seves històries en territoris actuals i identificables. És una marca de l’autor, això?
M’agrada parlar del que conec, incloent cafès, botigues, cinemes, etc. Quan la realitat ja ens dóna el que necessitem, és absurd inventar un escenari fictici.
La novel·la barreja ingredients com l’amor, la mort, la fantasia, el món gòtic, etc., i ha generat molts seguidors. Quin creu que és l’èxit del producte?
Justament no veure-ho com un producte, sinó com una història que es comparteix amb els lectors des de la pròpia experiència i sentiments. En qualsevol cas, en el món de la narrativa l’èxit és sempre un misteri. Les editorials no saben què agradarà als lectors fins que un fenomen ja ha esclatat.
La història té segona part i no hi ha dos sense tres. Quin és el projecte global que s’ha plantejat fer amb aquesta obra?
En aquest cas no hi ha tercera part. Amb dos volums n’hi ha hagut prou per explicar tota la història. No cal allargar-la perquè sí.
Retrum ha generat també un univers paral·lel a la xarxa, molt actiu i fins i tot han fet trobades. Quines propostes s’ofereixen per als seguidors de la sèrie?
Tot s’ha mogut a través d’un web (www.retrum.es) que serveix de punt de trobada a tots els “pàl·lids”. Els lectors envien fotos de cementiris i també d’ells mateixos vestits com els personatges de la novel·la. També vam fer un concurs de microcontes que va tenir molt bon nivell i moltíssima participació.
Vostè ha escrit amb èxit novel·les per a adults, algunes veritables best-sellers. Hi ha diferències substancials amb quan s’escriu per a joves?
Crec que és més difícil escriure per a joves, ja que no admeten palla i et detecten de seguida qualsevol incoherència. És un públic molt exigent.
Retrum, 1 i 2 és, també, gènere fantàstic. Han passat els temps del descrèdit per a qui escriu gènere?
És gènere fantàstic només relativament, ja que tot el que acaba passant té una explicació humana. La literatura juvenil en general és ignorada per la premsa, com si fos la germana pobra de la literatura, quan darrerament es publiquen novel·les juvenils molt superiors a les d’adults. Un exemple seria el primer volum d’Els jocs de la fam.
Les similituds amb sagues com Crepúsculo són evidents. Per què sempre atrauen tant als joves les històries de vampirs o d’ultratomba?
Són modes i tendències que acabem contagiant també els escriptors. En temps de crisi i d’incertesa, aquesta mena d’històries revifen. Són al·legories perfectes del que expliquen els diaris i les pors de la població.
Música, clàssics… a Retrum 1 i 2 no s’està d’abocar referents. Això ho fa per culturitzar els seus lectors? Passen la barrera i busquen les referències que dóna?
No tant per culturitzar com per oferir una experiència estètica i filosòfica completa. La cultura gòtica va molt lligada a un registre de música molt determinat.
Els joves d’ara tenen llibres que els permeten aprendre alhora que gaudeixen. Si les històries enganxen es fan lectors o és molt difícil aconseguir-ne davant la gran oferta audiovisual que hi ha en aquests moments?
Es fan lectors. Els llibres, de fet, ens serveixen de descans de tanta pantalla gran i petita. Per aquest motiu els e-readers encara no s’han consolidat com una alternativa atractiva al paper.
Hi haurà en un futur més històries ambientades al Maresme dins la seva obra?
És possible perquè no deixaré de passejar-me per aquest territori. De fet, en algunes novel·les anteriors adreçades a lectors d’11-12 anys ja hi ha localitzacions del Maresme.
L’autor del segle XXI, 2.0, ha d’assumir que el contacte amb els lectors és forçós i inevitable?
Com a mínim en la literatura juvenil, el contacte entre autors i lectors és cada cop més important, sigui a través de blocs o de webs on els joves poden vessar les seves impressions i conèixer-se entre ells. La relació entre totes dues parts s’ha tornat molt interactiva.