Publicat el 09/02/2017

El reportatge de noces ha experimentat una gran transformació en els darrers anys que ha fet que les tradicionals imatges ensucrades donin pas a retrats plens d’enginy i creativitat. Això no només ha estat producte de l’evolució tecnològica, sinó també d’una nova perspectiva per part dels fotògrafs
En els seus inicis, fa més de cent anys, la fotografia nupcial es reduïa a un únic retrat dels nuvis fet en l’estudi del fotògraf. Dècades més tard, ja als anys 50 del segle XX, els fotògrafs van començar a desplaçar-se al lloc de la cerimònia, on solien retratar els nuvis després de l’enllaç. No va ser fins als 70 que es va fer habitual immortalitzar tot l’esdeveniment, una pràctica que es va fer habitual en els 80 i 90. Va ser llavors quan alguns fotògrafs van decidir trencar amb aquest estil monòton i repetitiu i va sorgir el que es coneix com a fotografia de bodes documental.
Aquest nou concepte no és altra cosa que un reportatge fet a l’estil periodístic. És a dir, que el fotògraf tracta de passar desapercebut per captar l’espontaneïtat dels protagonistes i, d’aquesta manera, aconseguir imatges més naturals. Això deixa el camp lliure a la seva creativitat i evidencia tant el seu domini de la tècnica com la seva capacitat per captar emocions, jugar amb la llum i l’entorn.
L’estil documental o fotoperiodístic és una tendència emergent en la fotografia de noces, però no és l’única. N’hi ha d’altres que s’estan imposant, com per exemple el photocall, l’espai privilegiat que ocupen les celebritats quan arriben a un acte i que pot ser des d’un simple fons fins a opcions molt més sofisticades, al més pur estil de la catifa vermella de les estrelles de cinema.
Però la tasca del fotògraf de bodes documental no acaba el dia de la cerimònia. Després ve el treball d’edició i postproducció, en què haurà de seleccionar i retocar les més de 3.000 imatges que se solen enregistrar. Aquest és el moment en què pot potenciar el seu estil i donar-li el seu toc artístic.
L’ús del Photoshop i altres editors i eines de retoc s’alia amb idees provinents del cinema o la televisió per crear fotografies personalitzades al gust dels nuvis. El resultat pot ser espectacular, ja que l’únic límit el posa la imaginació.
Al marge de la tecnologia, el que és evident és que la mirada de l’artista, que és qui capta el moment i li dóna una vida pròpia, continua sent el més rellevant en el moment de captar una imatge. És aquí, en el seu enfocament, on el fotògraf imprimeix el seu segell i es diferencia de la resta.

Redacció La Clau

Deixa un comentari