Publicat el 04/04/2006

Les persones jubilades estan excloses del treball remunerat i per primera vegada en la història gaudeixen d’una llarga esperança de vida que possibilita que tinguin futur. Aquesta situació suposa una ruptura en l’actual sistema educatiu que afecta un nombre important de persones que requereixen un aprenentatge permanent que doni sentit a la seva vida per millorar-la i, de retruc, per fer-ho també amb la de la resta de la societat. Aquest nou cicle educatiu hauria d’estar basat en la liberactuació, en la realització d’activitats no remunerades amb la finalitat de continuar sentint-se útil i necessari perseguint l’autorealització personal en un context de compromís social.
Es tracta d’assumir l’existència d’una nova edat, la sènior, completament desconeguda, en què alguns dels seus membres aspiren aconseguir que el segle XXI sigui el de la gent gran, fins a arribar a esdevenir el principal grup d’influència de la UE, sense oblidar que aquest objectiu segurament l’assolirà, en els propers 20 anys, la generació del baby boom, culturalment més preparada.

Als actuals sèniors ens pertoca crear infraestructures i nous sistemes d’organització que ho facin possible i, per tant, comença a ser necessària una formació adequada, la creació de la qual cal demanar a l’Administració i als polítics.

Deixa un comentari