Publicat el 21/12/2004

En general, podríem dir que el temps passa volant, si bé estem convençuts que per a la gent gran encara ho fa més de pressa. Ens trobem una altra vegada amb les festes de Nadal, que pels que treballem suposen unes vacances, però també un temps en què la majoria de les coses giren més a l’entorn d’amb qui o a on dinarem que sobre el que menjarem.
El consumisme està traient prota-gonisme a la grandesa d’aquestes festes que podrien servir per fer aflorar en les persones els sentiments més nobles per reflexionar, any rere any, sobre si s’ha fet prou bé el que s’esperava que fessin. L’experiència viscuda hauria de servir per valorar i afrontar tot el que encara queda per fer, tot el que els altres desitgen o necessiten que faci de nou cada persona.
Ens trobem que entre les persones grans n’hi ha que les esperen amb delit i d’altres que preferirien que no existissin. El principal problema de la gent gran, el de la solitud, en aquestes festes pot tenir un significat excessiu en sumar-se aquesta solitud amb records molt feliços de festes passades rodejades de família que mai més no es donaran. Cal agrair l’esforç d’algunes persones per minorar aquesta solitud.

Amb la felicitació que és pròpia d’aquestes dates, voldria traslladar als lectors de La Clau el sentiment, voluntat i motivació que he intentat transmetre en aquesta columna Sèniors, amb l’esperança i il·lusió que una tot just encetada cultura sènior pugui ser d’utilitat per fer possible un món millor. Bon Nadal, pau, concòrdia i solidaritat.

Deixa un comentari