Falsedat ambiental | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 02/05/2019

El món que ens ha tocat viure, el d’aquí, el ric, el políticament correcte, és cada vegada més fals. Vivim en una societat on les accions, massa sovint, esdevenen una caricatura grotesca d’allò que en consciència haurien de ser, fins a l’extrem d’obviar la veritat sempre que les circums-tàncies ho aconsellin.

Així, les nostres relacions són cada vegada més superficials i planificades, fonamentades sobretot en el benefici que en puguem extreure. Un bon exemple d’aquesta caricatura col·lectiva el podrem trobar en alguns polítics: aquells que mesuren les seves paraules amb l’única intenció de plaure al major nombre de persones —que en darrera instància esdevenen un nombre de vots a les properes eleccions— i per als quals dir la veritat o no és una qüestió secundària. Es dona la còmica circumstància que un mateix polític pot dir coses diferents en funció de si governa o si està a l’oposició. És a dir, si avui està governant pot dir blanc, i si demà és a l’oposició pot dir negre, només per portar la contrària, sense ni tan sols posar-se vermell.

La política actual, doncs, ens situa en un meravellós món de plàstic, en el qual cada peça es mou calculant les conseqüències i amb els moviments precisos per aconseguir l’objectiu desitjat: la permanència en el poder, l’anorreament de l’adversari polític i, amb sort, l’ínfim benefici per al ciutadà que ha votat.

Però aquest comportament de la classe política no s’allunya gaire del comportament normal de la nostra societat, que també és freda i calculadora. El seu nucli principal, la persona, passa cada vegada més a segon terme. Mai com ara hi ha hagut tantes persones que se senten aïllades i soles. La vida social va essent substituïda per la vida cibernètica, i l’ordinador està esdevenint la nostra sala de reunions. A les llars, el televisor ha esdevingut el centre de la vida familiar, un protagonista que impedeix el diàleg amb la resta de la família. I per acabar-ho d’adobar, la nostra relació més íntima és amb el mòbil, que acapara un percentatge indecent de la nostra atenció.

Està escrit: «Per què et glories, valent, de fer el mal? Déu és bo a cada moment! Ordeixes intrigues, tens la llengua esmolada, home impostor! Estimes el mal i no el bé, la mentida i no la veritat. […] 10 Però jo, com olivera frondosa, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més». (Sl 52,1-5;10)

Tot i aquesta realitat, i en contrapartida, cadascun de nosaltres, sense excepció, comptem amb un cor que batega i que per naturalesa cerca incansablement el batec de l’altre. Per molt que el nostre intel·lecte i les circumstàncies actuals ens condemnin a una vida de plàstic, cada vegada hi ha més persones que aposten per l’autenticitat, la veritat, la innocència. Persones convençudes que la dignitat humana i la llibertat són molt més importants que qualsevol mena de benestar fals que ens condemni a la mentida. Persones que saben que només les accions que expressen amor, veritat i pau poden canviar el món. Triem el lloc correcte.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
reginaferrando.simplesite.com
blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari