Publicat el 09/02/2011

Com cada any arriba l’entrega dels premis de l’Acadèmia de Cinema. Segurament ja sabreu, aquells que seguiu aquest espai habitualment, quina és la meva opinió quant a aquest tipus de cerimònies i premis. Crec en el cinema com a mitjà d’expressió artística i com a tal no hi veig el sentit de premiar uns treballs per sobre dels altres. Per això tampoc no crec que sigui oportú puntuar les pel·lícules com fan molts mitjans. S’ha de tenir en compte que tant les circumstàncies i l’estat d’ànim, com el bagatge cultural de la persona que veu un film influirà irremissiblement en la percepció que tindrà de l’obra en qüestió. D’altra banda, sí que es poden jutjar certs aspectes quant a la utilització del llenguatge cinematogràfic, així com es pot jutjar una millor o pitjor gramàtica en una obra literària o una composició o utilització del color en una obra pictòrica.
La crítica artística en general té el deure no de jutjar i qualificar les obres, sinó de donar pistes als espectadors de la importància de certes obres i analitzar i desvetllar els camins de l’evolució de les arts. El cinema però s’ha convertit en una poderosa indústria de l’entreteniment i l’espai per a l’expressió artística s’ha vist disminuït fins al punt que moltes de les més interessants obres només es poden veure en festivals i no s’estrenen mai en sales. Això fa que la mirada de l’espectador quedi limitada i, en certa manera, atrofiada. També té molt a dir aquí la televisió, però no entraré ara en aquest tema.
Així doncs, les grans produccions acaparen la majoria de les nominacions, i quasi no deixen espai per a pel·lícules més modestes quant a pressupost però que, al meu parer, tenen un valor artístic molt més alt. L’única excepció podria ser Pa negre d’Agustí Villaronga, l’última obra d’un director compromès amb l’art cinematogràfic que ha aconseguit un gran èxit tant de crítica com de públic. Ara veurem quina és la resposta dels acadèmics, no oblidem que els integrants de l’Acadèmia, els que voten i decideixen els premis, són els mateixos integrants de la indústria i que, moltes vegades, es mouen pels seus propis interessos: escullen les pel·lícules que creuen poden influir positivament en una millor situació de la indústria del cinema, deixant de banda qualsevol tipus de valoració artística.
Per aquesta raó és molt probable que También la lluvia d’Icíar Bollaín i Balada triste de trompeta d’Álex de la Iglesia acaparin la majoria dels premis més notoris i Buried de Rodrigo Cortés s’emporti alguns dels premis anomenats “tècnics”. El millor actor és clar que se l’emportarà Javier Bardem pel seu paper a Biutiful i potser a Lope li cau el premi a millor vestuari, també pot ser interessant veure quina obra s’emporta el premi a la millor pel·lícula europea, tenint La cinta blanca (una autèntica obra mestra de Michael Haneke), Un profeta (una gran pel·lícula de Jacques Audiard), El escritor (del gran Roman Polanski) i El discurso del rey (recentment guanyadora del Globus d’Or). Però mai se sap, i més tenint en compte el paper que ha jugat l’anomenada “Llei Sinde” en la relació entre creadors i espectadors, així que pot ser que m’equivoqui de ple i Pa negre aconsegueixi el reconeixement que es mereix.
Diego Castañeda
diegocritico@gmail.com

Deixa un comentari