Equilibri entre extrems | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 29/11/2018

Vivim en un món dual on sovint restem situats en extrems d’una mateixa cosa. Per exemple, donar i rebre són dos aspectes diferents d’un mateix paràmetre. Aprendre a viure els dos aspectes des de la mateixa normalitat ens assegura un àmbit d’equilibri que ens duu a la pau interior.

Moltes vegades ens adonem, però, que un dels dos aspectes ens costa menys que l’altre. Ens agrada donar i ho fem sempre que podem, però, en canvi, a l’hora de rebre ens sentim incòmodes, aclaparats i com si no ens ho mereixéssim.

Quantes vegades, en rebre un regal, ens descobrim dient allò de «no ho havies d’haver fet», en lloc d’un «gràcies» que possiblement seria molt més escaient. Aquestes reticències a l’hora de rebre poden revelar un secret ocult, en el fons del nostre inconscient, de manca d’autoestima. Aquest fet no és més que una conseqüència directa d’un tipus determinat d’educació, en la qual sempre ens han potenciat les bondats de donar, sense ensenyar-nos convenientment les de rebre.

Per altra banda, massa sovint, tampoc no ens han ensenyat que les nostres accions comporten una reacció, que ens retornen amb les mateixes característiques que el que hem emès, en allò que anomenem ‘efecte bumerang’. Podríem dir, doncs, que tot allò que donem se’ns retorna amb les mateixes tonalitats.

En conseqüència, si volem gaudir de pau interior no podem fer altra cosa que conrear la pau amb tot allò que ens envolta, de la mateixa manera que si volem que la nostra vida s’ompli d’amor ens hem de posar a estimar amb totes les nostres forces.

Donar i rebre són, doncs, les dues accions que, si es combinen i es complementen, esdevenen una font de satisfacció i felicitat. El desequilibri entre les nostres capacitats de donar i rebre comporta una col·lecció de desencants i frustracions.

A través de la història, veiem com diferents generacions, en l’intent de compensar errors, han anat canviant les polaritats entre donar i rebre. Per exemple, si la generació dels 50 i 60 es va educar des de la potenciació de donar i la incapacitat de rebre, la generació següent se l’ha educat posant èmfasi en el fet de rebre i obviant la capacitat de donar.

Com sempre, la clau de la felicitat rau en l’equilibri entre extrems. La satisfacció arriba quan som capaços de gaudir amb la mateixa intensitat dels dos aspectes. El creixement personal comporta una potenciació d’aquella part de la balança entre donar i rebre que se’ns fa més difícil d’exercir.

Aprenguem, doncs, a donar amb la mateixa intensitat que rebem, i a l’inrevés; i no ens oblidem mai de donar als altres allò que a nosaltres ens agrada rebre. Només així sembrarem llavors de felicitat.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
reginaferrando.simplesite.com
blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari