Entrevista a Elisabet Vilaró Gea, regidora de l’Ajuntament d’Alella
Entrevista a Elisabet Vilaró Gea, Regidora de Cultura, Turisme i Identitat i d’Equitat de l’Ajuntament d’Alella
Quins serveis ofereix la Regidoria de la Dona?
La nostra és la Regidoria d’Equitat i l’objectiu principal des de la seva creació és aconseguir la transversalitat de gènere, tant a l’Ajuntament d’Alella com en tot allò que té a veure amb la ciutadania alellenca, entenent que aquesta tasca no pot avançar si no és transversalment, perquè el masclisme impregna tots els aspectes de la vida i és present en tots els espais. La Regidoria d’Equitat, a més, s’encarrega de coordinar la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques municipals i treballa per la prevenció de les violències masclistes i la LGTBIfòbia, per contribuir a construir noves pautes de relació basades en el respecte i l’equitat i per coadjuvar en la millora de la societat a fi de fer-la més democràtica, justa i solidària.
És difícil, com a dona, conciliar la vida familiar i laboral amb les tasques polítiques?
La nostra societat continua essent una societat patriarcal i per tant ens assigna com a pròpies, pel sol fet de ser dones, la cura d’infants, gent gran i persones dependents i les tasques de la llar, i això a les dones ens penalitza sempre, ja que el mercat de treball o bé ens expulsa o bé precaritza el nostre desenvolupament laboral i personal. Les dones, per poder treballar amb garanties de manteniment del lloc de treball, sovint ens veiem obligades a buscar algú que ens pugui ajudar amb la canalla, amb la nostra gent gran, etc. Treballem perquè això deixi de ser una qüestió de conciliació i passi a ser una qüestió de corresponsabilitat entre homes i dones.
Quins problemes s’ha trobat en l’exercici de l’activitat com a regidora en l’àmbit de la dona?
Més que problemes, tenim molta feina a fer. Un dels nostres principals objectius és la transversalització en la igualtat de gènere i de la diversitat sexual, afectiva i de gènere. És molt important que ho treballem des de la base en el marc de la coeducació en l’àmbit comunitari, fent formació al personal que treballa a l’administració pública, programant activitats de sensibilització per al rebuig de qualsevol violència masclista, etc. De manera generalitzada, les dones ens trobem amb força obstacles (moltes vegades de tipus quotidià) en el moment que passem a ocupar un espai públic i polític. Sovint topem amb els obstacles propis de la societat patriarcal en què vivim, i no solament en el camp de la política, sinó també en el terreny laboral en general.
Creu que s’està equilibrant el paper de les dones en tots els àmbits, com ara a les direccions d’empreses i institucions?
Tenim a la retina fotografies recents publicades a premsa o imatges emeses a les notícies de TV en què es mostraven, per exemple, consells d’administració, inauguracions d’alguna carretera, equips directius d’algun club esportiu i una llista ben llarga on només hi apareixien homes. Aquest és un exemple clar d’on seguim estant. És evident que s’ha fet molt de camí i amb molta valentia, però malauradament resulta obvi que encara tenim també molt camí a recórrer. Hem de seguir lluitant activament, des de l’àmbit que ocupem cadascuna de nosaltres, pels nostres drets i contra qualsevol indici de desigualtat, discriminació i violència. Penso que encara és molt aviat per parlar d’equilibri, però sóc prou optimista per adonar-me que no és una lluita estèril mentre sigui constant.