Entrevista a Valentí Agustí, director de la Comunitat Terapèutica del Maresme (serveis de salut mental)
Entrevista a Valentí Agustí, director de la Comunitat Terapèutica del Maresme (serveis de salut mental)
La Comunitat Terapèutica del Maresme és una societat cooperativa catalana laboral constituïda per un col·lectiu de 150 professionals fa ja gairebé 44 anys; concretament, el 1981. Es dedica a l’atenció a la salut mental en la comarca del Maresme, sota una visió comunitària del que és l’atenció centrada en la persona. Disposa d’onze recursos assistencials i comunitaris per a l’abordatge integral de la persona amb trastorn de salut mental. És, principalment, una entitat proveïdora de serveis de salut mental de caràcter públic, concertada amb el Servei Català de la Salut i també amb el Departament de Drets Socials i Inclusió, el Departament d’Empresa i Treball i el Consell Comarcal del Maresme. A més, la Comunitat Terapèutica del Maresme va ser responsable de la creació de la Fundació Privada El Molí d’en Puigvert; aquesta entitat situada a Palafolls genera i gestiona projectes socials i empresarials de caràcter innovador, i té l’objectiu de generar salut i qualitat de vida mitjançant la capacitació i posterior contractació de persones amb trastorns de salut mental, facilitant-ne alhora la integració social. Ens ho explica el seu director i fundador, el metge psiquiatre Valentí Agustí.
Com neix la Comunitat Terapèutica del Maresme?
Neix l’any 1981 amb aquesta voluntat transformadora de l’atenció al malalt mental a la comarca del Maresme. Un grup de professionals de vocació antimanicomial volien canviar la manera com s’atenia la salut mental, i van posar les llavors del model d’atenció actual.
Quin tipus de serveis s’hi ofereixen?
Tots els serveis de la salut mental, des de l’atenció al malestar fins a la promoció, prevenció i abordatge de les seqüeles, amb inserció social i laboral. Hi ha serveis d’atenció pública a la salut mental, anomenats CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults); CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil); CAS (Centre d’Atenció i Seguiment de les addiccions); hospital de dia; hospitalització comunitària per a pacients subaguts i d’alta dependència; servei de rehabilitació comunitària; programa PSI (seguiments individualitzats), així com altres serveis, com l’equip d’inserció laboral, destinat a la inserció sociolaboral en el mercat ordinari, o Llar amb suport i Llar residència, orientats a l’habitatge.
«La Comunitat Terapèutica del Maresme neix amb voluntat transformadora de l’atenció al malalt mental al Maresme»
En quins municipis del Maresme tenen presència o desenvolupen la seva activitat?
Al llarg de tota la comarca, amb recursos implantats en alguns municipis. Si bé és cert que l’atenció és comarcal, tenim ubicats alguns dispositius a Ocata i Calella (el CSMA), Arenys de Munt (la hospitalització comunitària), Malgrat (l’hospital de dia), etc.
Quin és el seu model assistencial?
És el de la salut mental comunitària, centrat en la persona i no en la malaltia, i que defensa els drets humans dels malalts. La Comunitat Terapèutica segueix les directives del Pla de Salut 21-25, que orienta sobre les línies d’actuació en salut per part del Govern de Catalunya. Aquest pla posa com un dels seus principis ètics la cura de les persones i l’entorn. I precisament aquesta contextualització posa en relleu el fet comunitari, la comunitat.
Quina tipologia de professionals podem trobar actualment en la Comunitat Terapèutica?
De diferents disciplines, des de psiquiatres i psicòlegs a educadors socials, treballadors socials integradors, infermers, etc. L’abordatge de la salut mental comunitària és de caire multidisciplinari.
Com s’organitzen i col·laboren amb el sistema sanitari institucional, i com treballen aquesta coordinació amb altres serveis del territori?
Estem molt vinculats amb l’atenció primària en salut, i també amb recursos socials i empresarials de la zona i administracions locals. Aquesta coordinació es fonamenta en la interlocució entre els diferents agents i en la multidisciplinarietat.
Les malalties mentals són encara grans desconegudes?
Les malalties mentals continuen essent víctimes de l’estigma social que dificulta la seva integració social i laboral i que imposa la seva marginació.
«Les malalties mentals continuen essent víctimes de l’estigma social que dificulta la seva integració social i laboral i que imposa la seva marginació».
Quins són els perfils de malalts que més es troben actualment i quines necessitats específiques tenen?
La malaltia mental greu malmet les relacions familiars i socials, i, per tant, hi ha una tasca de reconstrucció d’aquests vincles. Podríem dir que la incidència és molt diversa, però cada cop es dona més prevalença en edats precoces.
Què ha de fer una persona que sospita que té una patologia mental?
Posar en coneixement el seu metge de capçalera o els recursos socials més propers del seu municipi.
Quines activitats més desenvolupa la Comunitat Terapèutica del Maresme?
En la lluita contra l’estigma:
- Orquestra de la Bona Sort (projecte terapèutic i alhora d’integració social mitjançant la musicoteràpia).
- Fundació privada del Molí d’en Puigvert.
- Programa Carretera (acompanyament a persones que exerceixen la prostitució a les comarques del Maresme i la Selva, generalment dones migrants que es troben en situació d’irregularitat administrativa).
- Recursos d’habitatge.
- Màster en Salut Mental Comunitària (UB).
- Grup de Teatre – Projecte «Històries deslligades»: El bon judici, projecte teatral.
Entrevista: Albert Calls




