Publicat el 25/04/2024

Entrevista a Pere Canal: projecte Entornaires

 

«No es tracta només de tenir l’entorn net, sinó també de recuperar un vincle conscient amb aquest entorn, que els nostres avis tenien i que ara sembla que s’hagi perdut»

El projecte Entornaires va néixer a Argentona fa cosa de sis mesos, sota el guiatge d’en Pere Canal, la Sílvia Requena i en Blai Masó. L’objectiu és tenir un entorn natural ─marges, boscos, platges, torrents i rieres─ net de deixalles, que els espais naturals que toquen la ciutat estiguin tan nets i plens de vida com sigui possible.

Com decideix impulsar el projecte Entornaires?

Va haver-hi un dia, sis mesos enrere, que em vaig enfadar molt. Jo duia anys netejant l’entorn natural d’Argentona. Al principi buscava altra gent, organitzava jornades, però ja feia temps que anava per lliure, tranquil·lament, netejant de forma habitual dos o tres llocs que s’embrutaven també de forma habitual. Aquell dia em vaig trobar que alguna empresa havia desbrossat de vegetació un d’aquests espais sense treure’n abans les deixalles; i així, tots els plàstics, llaunes i altres envasos estaven esmicolats i dispersos per tot l’espai. No és el mateix recollir cent deixalles que recollir-ne cent mil, ja us ho podeu imaginar. I jo em vaig dir: «Com és possible que treballin tan malament? I com és possible que l’Ajuntament els pagui per treballar així?» I sobretot: «Com és possible que la gent del poble no es queixi i ni s’immuti?» Em vaig enfadar amb tothom, i també amb mi, perquè m’havia acostumat a treballar sol, quan era plenament conscient que hi havia massa brossa per a massa pocs netejadors. Per què no s’hi implicava més gent? Per què els argentonins no tenien més cura del seu entorn? I així, enfadat com un ase, vaig tornar de seguida al poble i em vaig posar a buscar gent, fins que vaig contactar amb la Sílvia i en Blai. I aquí va néixer el projecte.

D’on neix el terme entornaire?
Al començament, parlant amb la Sílvia, vam decidir que havíem de trobar un nom. «Anem-hi pensant», vam dir-nos. Però només una estona més tard ja el vam trobar: entornaires. Inspirat en el terme «trementinaires», ens va semblar perfecte, perquè dona el protagonisme a l’entorn i a la tasca activa de cuidar-lo.
Amb quin suport compten actualment?
A Argentona, afortunadament, hem aconseguit aplegar un equip de gent: a part d’alguns particulars, s’hi han afegit els escoltes, que han apadrinat un bosquet, i també el Consell de la República, amb un bon grup de dones entregades i entusiastes.

Quines activitats han dut a terme fins ara?
En realitat encara estem engegant-ho: només ens hem presentat al poble, hem reclutat alguns voluntaris i hem concertat algun apadrinament. És una cursa de fons.

I quines volen fer de cara al futur?
Això dependrà de la disponibilitat i les ganes de la gent. Nosaltres promovem principalment l’apadrinament d’espais, però també contemplem la possibilitat d’establir un diumenge conjunt de neteja al mes, per exemple, o altres formes d’actuar que la gent proposi. Ara estem pendents d’una reunió amb la regidora de Medi Ambient i amb les escoles. Tenim això i la jornada anual de la campanya Let’s Clean Europe, que ja fa anys que organitzen alguns membres del projecte com la Sílvia, en Blai o la Maria Trilla, i que continuarem fent.

Com es pot col·laborar amb el seu projecte?
El principal és fer-se voluntari, fer-se entornaire. Això vol dir dedicar-hi energia, temps i ganes. Però també s’hi pot col·laborar fent-se’n patrocinador: sempre hi ha necessitat de comprar material (guants, pinces telescòpiques, bosses, etc.).

Els nostres entorns no estan gaire nets. Com es pot conscienciar la població?
Netejant! Una reflexió que ens hem fet és que s’ha posat molt d’èmfasi, des de ja fa temps, en la conscienciació, però molt poc en la implicació efectiva. Cal passar a la pantalla següent. Cal que hi hagi gent netejant i que d’altra gent ho vegi. Això pot generar un efecte crida i altres sinergies interessants.

Des de les institucions també es fa treball de neteja en l’entorn, però sembla que no s’hi arriba prou per manca de recursos. Què pensen que es podria millorar, en aquest sentit, des dels ens municipals?
Personalment, crec que l’Ajuntament podrà millorar el servei quan la gent prengui la iniciativa. Abans de pensar en què pot millorar l’Ajuntament, els que hem de millorar, en primer lloc, som nosaltres; després ja els demanarem el que calgui. Resulta incoherent demanar-los res si nosaltres no estem disposats a fer-hi més. I és que no es tracta només de tenir l’entorn net: es tracta també, i sobretot, de recuperar un vincle conscient amb aquest entorn, un vincle que els nostres avis tenien i que ara sembla que s’hagi perdut. L’Ajuntament no pot generar aquest vincle, l’hem de recuperar nosaltres, i després demanar-li que hi col·labori.

L’augment de gent a la muntanya i en l’entorn rural afavoreix que s’embruti més. Caldria sancionar més els incívics?
S’ha de sancionar més, i s’ha de denunciar més. Tinc la impressió que s’està tornant enrere en algunes pràctiques: molta gent prescindeix de les deixalleries i aboca les deixalles a qualsevol lloc. Quan es veu alguna cosa així, cal actuar ràpid i denunciar-ho perquè els sorprenguin in fraganti. La manca de respecte per la natura no pot sortir gratis.

Tenen contactes amb altres grups similars al seu?
Hem contactat amb una entitat bessona, del Gironès: la Brigada del Salabret, que ja fa anys que funciona, amb un règim molt semblant al nostre. Hem intercanviat impressions i els ha encantat això dels apadrinaments. Creiem que els apadrinaments són una fórmula necessària: si l’entorn s’embruta regularment, cal netejar-lo regularment. La idea, per tant, és promoure’ls per tot arreu.

Entrevista: Albert Calls

 

Deixa un comentari