Entrevista a Marta Figueredo i Francesc Ribas, propietaris de Can Puxic

Entrevista a Marta Figueredo i Francesc Ribas, propietaris de Can Puxic.

«En el procés de cultiu intentem ser el màxim de respectuosos amb l’entorn»

03 «Can Puxic és la suma de passió, constància i un saber fer enriquit al llarg de més de 120 anys d’història», asseguren. Parlem amb els seus propietaris, Marta Figueredo i Francesc Ribas, sobre els seus productes de la terra.

Com neix Can Puxic?

Marta: Can Puxic neix amb la il·lusió de poder oferir tomàquet de qualitat i proximitat tots els mesos de l’any. El Francesc, que sempre s’havia dedicat a la pagesia en l’empresa familiar, s’adonava que tota l’oferta de proximitat (pèsol, mongeta, tomàquet, patata, etc.) es concentrava els mateixos mesos, i així era inevitable romandre en la dinàmica especulativa en la qual funciona el mercat de fruita i verdura. Jo, que em dedico al màrqueting, ho vaig veure com una gran oportunitat de mercat. A partir del 2017 vàrem començar formalment el projecte, especialitzant-nos en el tomàquet. El primer any va ser un període d’assaig i error, ja que aquí a Catalunya no es cultiva en cicles llargs. Ens vam centrar en el model holandès, viatjant i assessorant-nos amb empreses locals. El 2018 vam aconseguir oferir tomàquet tot l’any i vàrem guanyar el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya. Això encara ens va donar més impuls per seguir invertint en tecnologia i fer créixer el projecte. I des de llavors continuem creixent, aprenent i perfeccionant el mètode.

De quina manera es conreen els tomàquets perquè siguin prèmium?

Francesc: Hi ha diversos factors que incideixen en la qualitat del tomàquet. En primer lloc, és clau la selecció de les varietats. Si bé actualment hi ha una infinitat de varietats comercials híbrides que són una joia de del punt de vista productiu, normalment també són menys gustoses. En canvi, les varietats originals autòctones de cada territori són menys productives i més susceptibles d’emmalaltir, però a canvi guanyes en propietats organolèptiques. En segon lloc, cal cuidar molt les tomaqueres. Nosaltres en recreem les condicions climàtiques òptimes al llarg de tot l’any i els hivernacles s’autoregulen per oferir a les plantes el que necessiten en cada moment. En tercer lloc, els tomàquets s’han de collir en el seu punt òptim de maduració. I, finalment, sempre que sigui possible s’ha d’evitar mantenir-los en cambres de fred, perquè com més temps hi són, més gust perden.

Quines tècniques fan servir?

Francesc: En el procés de cultiu intentem ser el màxim de respectuosos amb l’entorn. Treballem amb lluita integrada, fent servir predadors naturals per combatre les plagues; fem una pol·linització natural, mitjançant abellots; reguem amb sistemes de degoteig intel·ligents, que només funcionen si les plantes ho necessiten; escalfem fent servir biomassa com a combustible, i fem servir plaques solars com a font energètica diürna.

«Cultivem el tomàquet Cherry de tipus pera, el nostre tomàquet estrella, definit per molts com “una explosió de sabor al paladar”; el tomàquet rosa d’amanir, molt ple i de pell fina; i el tomàquet «dark» d’amanir, una varietat exclusiva nostra registrada com a Dark Puxic»

I quines són les varietats de tomàquets amb què treballen?

Marta: Cultivem el tomàquet cherry (cirerol) de tipus pera, el nostre tomàquet estrella, definit per molts com «una explosió de sabor al paladar»; el tomàquet rosa d’amanir, molt ple i de pell fina; i el tomàquet «dark» d’amanir, una varietat exclusiva nostra registrada com a Dark Puxic, d’exterior fosc i d’interior vermell intens, molt carnós i gustós.

Es plantegen, però, crear noves varietats en un futur?

Marta: Ens agraden molt les varietats amb què treballem i ens costa trobar-ne de noves que estiguin a l’altura per cultivar-les de manera permanent. A la finca tenim una secció de cultiu destinada únicament a fer proves constants d’altres varietats. Des que vàrem començar, hem provat més de trenta varietats. Puntualment en comercialitzem alguna que ens agrada. Per exemple, fa un parell d’anys vam fer la campanya «Exotic Taster», amb capsetes de degustació de 4 varietats a prova i la idea que la guanyadora es comercialitzés l’any següent. Va guanyar un pebroter petit de pell tigrada molt dolç que es va comercialitzar l’any passat.

Com obtenen les llavors?

Francesc: Les llavors del tomàquet cherry les comprem i, quant a la resta, en fem una reproducció pròpia per perpetuar les propietats organolèptiques dels tomàquets d’amanir.

De quina manera comercialitzen els seus productes?

Francesc: Venem el producte directament a professionals del sector (botigues, restaurants i distribuïdors) a Mercabarna, els dilluns i els dijous. Al principi del projecte també oferíem enviament a domicili, però hi dedicàvem massa recursos i vam decidir centrar-nos en el producte. Al cap i a la fi, gairebé tots els nostres clients ofereixen servei a domicili. Amb la mateixa idea de prioritzar el cultiu, també vàrem descartar que els clients poguessin venir a comprar a la finca. Només es permet l’entrada al personal imprescindible per poder garantir el compliment del nostre protocol de prevenció de malalties i plagues de les plantes.

«Des que vàrem començar, hem provat més de 30 varietats. Puntualment en comercialitzem alguna que ens agrada»

D’on són majoritàriament els seus clients?

Marta: Tenim clients d’arreu de Catalunya, Andorra i puntualment d’algunes ciutats del nord d’Europa. Fins ara, el volum de venda s’ha concentrat majoritàriament en la província de Barcelona, si bé a poc a poc anem creixent en la mateixa proporció a la resta de províncies.

Un cop s’han adquirit els seus tomàquets, com aconsellen conservar-los?

Francesc: La investigació demostra que, quan els tomàquets estan exposats al fred, les molècules responsables de donar-los gust, anomenades volàtils, disminueixen fins a un 65 %. Així doncs, un cop a casa, és preferible mantenir-los a temperatura ambient fins al moment de consumir-los. De la mateixa manera, també recomanem que a l’estiu, quan fa més calor, estiguin en un lloc tan fresc com sigui possible sense arribar a posar-los a la nevera. Per exemple, evitant que estiguin exposats al sol.

Quins són els reptes de futur que es plantegen?

Marta: El principal repte és la imminent crisi de recursos naturals a la qual ens haurem d’enfrontar a escala global, especialment en el sector primari. Per altra banda, també notem un canvi social en les tendències del consumidor de prioritzar l’oci i altres despeses «secundàries» per davant del cistell d’aliments setmanals; una tendència que s’ha vist molt accelerada en aquests temps postcovid.

Entrevista: Albert Calls
Fotos: cedides