Publicat el 29/04/2022

Maria Rovira (Mataró, 1963), ballarina i coreògrafa que compta amb una llarga trajectòria i reconeixement internacional.

 

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, el 29 d’abril, parlem amb Maria Rovira (Mataró, 1963). Formada en dansa clàssica, contemporània i flamenc, va començar els seus estudis de dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, així com també va estudiar dansa contemporània al Conservatori Internacional de la Dansa de París, a l’escola de Merce Cunningham i Martha Graham a Nova York i a la Folwang Shule, a Essen, amb Pina Baush. El 1985 va crear a Mataró Trànsit Dansa, companyia pionera en la dansa moderna. També fa de coreògrafa independent, el que l’ha dut a treballar en diverses companyies internacionals de referència.

 

El 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, una data que contribueix a donar visibilitat a aquest art. Té prevista alguna activitat al voltant de l’efemèride?

Estem assajant a tope el nou espectacle  i alguns ballarins de la companyia estan convidats a ballar solos i duets, a diferents ciutats de Catalunya  el Dia de la  Dansa.

Les persones que volen dedicar-se a la dansa no ho han tingut mai fàcil en aquest país. Continua sent necessari sortir a fora o hi ha una major sensibilitat i suport en els darrers anys?

Sí. És difícil encara poder viure de la dansa al nostre país.  Quan una persona estudia dansa i fa la carrera professional vocacionalment per poder dedicar-se a ballar amb companyies professionalment (no per hobby),  aquí no es fàcil  poder  estar en una companyia oficial i poder treballar i viure de la teva feina. No existeix, no hi ha ni una companyia estable ni al Liceu, ni a cap teatre de cap ciutat. I això no es així a la resta del món. I per això, els que ens dediquem a la dansa professionalment hem de marxar  sempre a l’estranger. I és per aquest motiu que he tornat a la meva ciutat i a l’estimat Maresme, on hi han grans ballarins i grans artistes de teatre, música, etc. Vull aconseguir que existeixi una companyia estable i que la cultura sigui de les coses més importants de la nostra terra. Sempre he viscut a països  on a cada ciutat hi ha una orquestra  oficial, una companyia de teatre oficial, una companyia de dansa oficial, una companyia d’òpera oficial, i això fa que tothom que té vocació i estudia per ser un bon professional pugui  treballar  sempre. I també fa que la societat gaudeixi cada setmana d’anar al teatre a veure diferents espectacles. Aquí és mes difícil i actualment és com a la meva generació, que tots marxàvem. I per això jo ja estic treballant perquè al Maresme  es faci  una companyia  de dansa estable. Al Maresme tenim molts ballarins boníssims  i  ara ja tenim el suport del Consell Comarcal del Maresme i de la Diputació perquè el projecte els hi ha encantat.  Fa 12 anys  la Generalitat va obligar les ciutats de més de 100.000 habitants a acollir i donar suport a companyies de Dansa que eren bones i internacionals i va ser una època molt maca.  I esperem que ara després de la Covid molta més gent balli i els professionals no vulguin marxar del país.

Com decideix crear Trànsit Dansa i què en destacaria d’aquest projecte artístic que compta amb una dilatada trajectòria?

Trànsit Dansa va ser de les primeres companyies internacionals i la vaig fer perquè jo tornava a Mataró després de haver estat estudiant i ballant fora  sempre, des dels 18 anys. Vaig marxar a estudiar a París al conservatori de Dansa Contemporània, ja que aquí no existia la dansa d’aquesta modalitat i jo ja havia fer la carrera de clàssic. La meva vocació era ser coreògrafa, no ballarina. I sempre, des de petita, volia que Mataró, que és la meva estimada ciutat fos una ciutat important en l’àmbit de la dansa. I per això vaig fer Trànsit Dansa. Va ser una gran companyia del país,  érem tots del Maresme i va ser genial: ballarins i ballarines de Mataró, Argentona, Arenys, Vilassar… i era la companyia  que rebia molts encàrrecs del Mercat de les Flors de Barcelona, quan es va fer. La primera obra de Trànsit va ser  al teatre Monumental de Mataró, el mes de novembre del 1985. La funció es deia ‘Novembre’. Veure el teatre ple  i la gent emocionada de què a Mataró hi hagués una companyia va ser molt emocionant. Va ser una de les més modernes  i més tècniques. I  sempre  vàrem tenir bones crítiques i premis internacionals. I vàrem viatjar per tot el món de gira i ser també la primera companyia de dansa catalana contractada pel Festival d’Hamburg, molt important. I a llatinoamèrica, quan vàrem estrenar l’obra. I així vàrem començar a treballar per tot el món. I així vaig començar a ser contractada per companyies de tot el món, a dirigir-les i a coreografiar-les. I per això després de tants anys ara vull seguir amb la companyia, que no es dirà Trànsit sinó Crea Dance.

Entre els seus projectes vinculats a la comarca hi ha la creació d’una entitat per donar suport a ballarins que vulguin dedicar-s’hi professionalment. En quin punt està d’aquesta proposta?

Estic feliç de què el consell Comarcal del Maresme i la Diputació de Barcelona donin suport a la Fundació Crea Dance al Maresme. Tindrà una companyia estable professional on els ballarins i coreògrafs podran viure de la feina artística. I també volem ajudar a tots els joves que vulguin dedicar-se a la dansa, ser becats per diferents companyies i escoles  del món on jo he treballat i on sempre donen  beques. I també que els ballarins que vulguin avançar professionalment podran venir a treballar amb la companyia. Alhora tenim tot  un projecte social a la Fundació  perquè la cultura avanci a tots els barris per promoure el moviment del cos i la música a tothom. Farem projectes molt macos per a la societat i espero  que tothom en gaudexi, gent jove, gent gran i també formació de professionals.

Maria Rovira

Maria Rovira i Alexander Varona

Un altre dels seus projectes és la creació d’un festival de dansa mediterrani. Què ens en pot explicar?

El Festival es dirà MAR (Mouvement. Advance. Reserche). Un Festival que serà del Maresme, on  diversos ajuntaments estan encantats de què es faci. Segurament l’any vinent començarà  i hi ballaran companyies professionals  i companyies que es comencen a crear i que són del Maresme. Estem fent acords amb ajuntaments perquè programin les companyies  joves  del Maresme. I a la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i al regidor de cultura de Mataró sembla que els  va agradar la idea. Pensem en un àmbit nacional i internacional.

Aconseguir suport de les institucions per a  la dansa no deu ser fàcil…

Bé, fàcil no és  perquè depèn sempre en aquest país de qui estigui en els departaments de cultura, dels partits  polítics  i la relació que tinguin amb la cultura. Ara m’ha encantat veure que polítics de diferents partits  han  ajudat a que tot funcioni. I això fa pensar que ja anem endavant al Maresme,  que per a mi sempre ha estat un lloc on hi han artistes boníssims, en el món de la música, del teatre, de la dansa, d’arts plàstiques. Aquí al Maresme sempre hem tingut grans artistes.

El públic català que valora la dansa contemporània, quines opcions té actualment per poder veure-la en directe?

Hi a molt públic català que és enamorat de la dansa, molta gent demana que el Liceu tingui una companyia oficial i que també existeixi una Companyia Nacional de Dansa de Catalunya. Fa anys enrere que el Liceu  tenia una companyia oficial i el públic feliç de poder  anar a veure cada mes funcions. I esperem que es torni a fer,  que a cada ciutat de més de 100.000 habitants existeixi una companyia estable  que a part de donar feina als artistes, la gent de la ciutat gaudeixi  d’anar a veure dansa sovint, com es fa a la resta del món. A Catalunya la dansa sempre ha estat important. I ara cal renovar-ho tot un altre cop.

Quins consells donaria a una persona que vulgui seguir el camí professional de la dansa?

Si un vol ballar ha d’estudiar a una bona escola,  on  tècnicament et preparin bé i has de marxar a ballar a l’estranger  en grans companyies, així acabes de formar-te i coneixes las cultures de diferents països. I això ajuda a què cada vegada siguis una persona més preparada emocionalment per ballar i amb més personalitat. També sempre  recomano que un  ballarí ha de estudiar música, teatre i dramatúrgia. I així quan un vol dedicar-se a muntar coreografies ja té uns coneixements que ajuden a fer obres molt més bones per la sensibilitat de tot el que envolta la dansa. No és només posar passos per ser coreògraf, has de pensar com els directors de cinema, has de tenir la dramatúrgia clara i passar als ballarins la interpretació i la manera de ballar i interpretar la musica, així com la manera d’expressió corporal a l’hora de ballar. El cos també ha d’interpretar a part de la cara. Tot és molt maco quan estudies la dansa professionalment.

En quins muntatges escènics treballa actualment?

Actualment preparo ‘Odisea’, que s’estrena el mes d’octubre al Mercat de les Flors i al Teatre del Canal de Madrid. És la primera vegada que s’uneixen  aquests dos teatres importants per fer  una coproducció i això és molt important.  També continuem  amb funcions del ‘Rèquiem de Mozart’, amb el que hem guanyat molts premis per tot el país com a millor espectacle.  I amb l‘obra de dansa-teatre ‘Evangelium’ comencen aquest estiu amb una gira. A Mataró actuarem al desembre d’aquest any .

La dansa és un llenguatge que connecta amb tothom, al marge de llengües i països?

Sí, la dansa és una cultura universal i ancestral… I connecta amb tot el món. Jo he estat treballant amb companyies a l’Índia, a tots els països de llatinoamèrica  menys Bolívia i Perú, on la cultura és base de vida, a Europa, als EUA a diferents regions… I cada país té una base de la dansa amb el seu passat  amb les danses folklòriques. I això és impressionant perquè fa agafar personalitat  a l’hora de ballar.  També vaig tenir la sort de tenir un professor d’història de la dansa del conservatori de París que ens explicava que la dansa era la base de la humanitat, des de la prehistòria, perquè el moviment corporal va començar per tots els rituals espirituals. I la dansa va anar evolucionant no només com a moviments rituals,  sinó que ja a partir de què a  França va començar el Rei Sol a fer la tècnica de la dansa, el món va canviar i la dansa ja es súper universal. Cada  país té la seva  manera de veure la dansa perquè sempre surt dels sentiments naturals  que un té per moure la vida.

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari