Entrevista a Lola Busquets, presentadora i directora del Matinal Premià Mèdia
Entrevista a Lola Busquets.
Lola Busquets, presentadora i directora del Matinal Premià Mèdia, el magazine central de Ràdio Premià Mèdia, es jubila el 10 de juliol després de gairebé 30 anys en antena. Parlem amb ella d’aquest itinerari professional, tota una vida vinculada a les ones radiofòniques i a la informació de proximitat.
Gairebé 30 anys (29 i 7 mesos), Lola, des de la ràdio. Què suposa per a tu, ara, aquest punt d’arribada en la teva trajectòria laboral?
Un final d’etapa, sens dubte, però que em fa molta il·lusió. Vaig començar a treballar molt joveneta, als 14 anys, i per tant ja toca el dolce far niente. Hi ha moltes coses que vull fer, com viatjar, pintar… En definitiva, viure!
El 10 de juliol serà el darrer dia en directe. Com l’has plantejat?
És Sant Cristòfol, el patró de Premià de Mar; per tant, aquell dia treballaré i força, però, tenint en compte que serà la darrera festa major a la ràdio, les sensacions seran sens dubte diferents.
Vas començar aquesta aventura radiofònica el 1993, a partir d’un anunci a La Clau. Com va anar això?
Fruit de la casualitat, com gairebé tot en aquesta vida. Jo treballava i molt com a model publicitària, feia moltes campanyes per a TV, premsa, OPIs, vídeos institucionals… De tot. Però amb la crisi econòmica del 92 la feina va afluixar bastant i, com que soc de mena inquieta, volia fer més coses. Llavors va caure a les meves mans un exemplar de La Clau on deien que es buscaven «veus femenines» i el vaig contestar… La resta ja és història, amb especial agraïment al director de l’emissora, Ferran Collado, que em va fer confiança, i després a la següent directora, la Núria de José, que va consolidar la meva feina.
“La ràdio com a tal no crec que mori mai”
En tot aquest temps, quins programes has fet o en quins has intervingut?
Sempre el format magazín. El primer va ser El matí de Lola, durant molts anys; després, Viu la tarda, Tot d’una i ara Matinal Premià Mèdia.
El format del Matinal, en clau de magazín, t’ha permès entrevistar moltes persones de molts àmbits diferents. Es pot quantificar en un nombre aproximat?
Milers, la veritat. Seria incapaç de donar una xifra, però, tenint en compte els gairebé 30 anys i una mitjana de 15-20 hores setmanals de directe…
I quins tipus de temàtiques has tractat, al llarg d’aquests anys?
De tot tipus: política, psicologia, salut, teràpies naturals, natura, cultura, cinema, teatre, pintura, espais del món rosa… Fins i tot vaig tenir una secció de tarot durant molts anys on ens trucaven de tot el Maresme i també de Barcelona. Hem fet quatre tertúlies a la setmana tractant tota mena de temes.
“Si haig de destacar relacions, seria sens dubte la que tinc amb els meus col·laboradors, que han estat prop de 60 cada temporada, tot i que vaig començar molt modestament, amb només dos! Me’ls estimo com si fossin la meva altra família, conec les seves vides, he gaudit i patit amb tots. Alguns ens han deixat al llarg dels anys i sempre els portaré al cor”
Has vist molts canvis a l’emissora, durant tot aquest temps? Quins en destacaries?
Sobretot els canvis de tipus tècnic, la forma d’emetre, les xarxes socials, internet… Ens hem hagut d’anar adaptant al mitjà perquè era el que tocava, i no sempre ha estat fàcil.
I pel que fa a les relaciones amb els companys i companyes amb els qui has treballat, quins records t’enduus?
Com a tot arreu, hi ha hagut de tot: són molts anys i a la feina et trobes de tot, com a la vida, però en general hem passat molts anys junts i això crea vincles; encara que, si haig de destacar relacions, seria sens dubte la que tinc amb els meus col·laboradors, que han estat prop de 60 cada temporada, tot i que vaig començar molt modestament, amb només dos! Me’ls estimo com si fossin la meva altra família, conec les seves vides, he gaudit i patit amb tots. Alguns ens han deixat al llarg dels anys i sempre els portaré al cor.
Fa anys que es diu que la ràdio desapareixerà, però no és així. Quina creus que és la força d’aquest mitjà que el manté viu?
La immediatesa, sens dubte: pots estar en directe i, quan passa alguna cosa destacable, ho pots explicar a l’instant. Això no ens ho dona cap altre mitjà. A més, ara tenim càmeres a l’estudi i quan cal també sumen, tot i que la ràdio com a tal no crec que mori mai.
El futur del mitjà radiofònic passa pel pòdcast i per adaptar-se a les tendències comunicatives del moment, com el fet que la gent utilitzi el mòbil per informar-se?
És evident que els temps canvien i que ens hem d’adaptar. Caldrà veure si el pòdcast és el futur o no, perquè al final el fet de connectar la ràdio i sentir-se acompanyat amb un clic és pura màgia, es digui com es digui i en el format que sigui.
Quin seria el pitjor i el millor moment que recordis d’aquests 30 anys?
Em quedo amb els bons moments, que sortosament han estat molts, relacionats amb l’afecte que m’han demostrat els oients i els col·laboradors, per a mi el més important. Els pitjors, que sens dubte n’hi ha hagut, no val la pena recordar-los ni donar-los espai. He estat molt feliç i em sento molt reconeguda per aquells que veritablement han fet de la meva feina un estil de vida. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat durant aquest temps. Ens trobarem per Premià!
Entrevista / Albert Calls