Entrevista a Elisenda Guiu

Entrevista a Elisenda Guiu

• Com ha nascut la idea de crear una col·lecció per acostar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als més petits?

La idea em va venir en una llibreria mentre buscava un conte que servís per explicar alguna cosa. N’hi havia molts que parlaven d’animals, de transports o colors, els temes de sempre, i vaig pensar que m’agradaria trobar-ne un que parlés d’un ordinador, per exemple. Al no trobar-lo, em vaig animar a escriure’l jo.

• Qui més participa en aquest projecte?

Des del principi vaig comptar amb la complicitat de la il·lustradora Rita Culla, i juntes vam treballar la col·lecció. L’Editorial Salvatella s’hi va interessar de seguida, i després va entrar en joc la Sílvia Pla, que va treballar el dibuix des de l’ordinador aportant-li el color.

• Quan es presentarà?

Les primeres presentacions seran el 25 de setembre a la biblioteca de Can Llaurador de Teià, i el 28 del mateix mes a la Biblioteca Joan Coromines del Masnou. Estem pendents de confirmar-ne d’altres.

• Cal aprendre a ensenyar fer servir les noves tecnologies (TIC) als més petits? Hi ha el perill que creem addictes?

La realitat és que els nens i nenes creixen al costat d’elles, veuen els seus pares amb els mòbils o els portàtils, i tenen la tecnologia totalment a l’abast. He vist infants fent servir un tablet amb més agilitat que un adult, o un nadó demanant un teclat en lloc d’un peluix. Crec, doncs, que el repte és intentar que els infants facin bon ús de les noves tecnologies..

• Té una llarga experiència com a guionista de televisió en programes infantils. Com va arribar a aquesta activitat professional?

Jo venia de treballar a la redacció de diferents programes de televisió per a adults i n’estava una mica saturada. Vaig saber d’un càsting de guionistes per a un programa infantil i m’hi vaig presentar. Des d’aleshores he anat tenint encàrrecs com a freelance.

• En concret, quina és la seva aportació als guions del programa Los Lunnis, a TVE?

Fins ara m’he encarregat de les seccions d’aprenentatge de la llengua, una en anglès i una altra en castellà, però sempre des de la vessant de l’entreteniment. En general fem esquetxos curts, de dos minuts de durada.

• També ha participat en d’altres activitats didàctiques, com és el cas de Plantar un arbre al cor d’un infant. Ens l’explica?

Es tracta d’una interessant proposta que combina titelles i plantada d’arbres, i es fa principalment a les escoles. La iniciativa ve de Lleida, amb l’associació LaForest, i pretén que els nens i nenes agafin consciència de la necessitat de cuidar l’entorn natural i especialment els arbres.

• És més necessari que mai que els productes culturals que arriben als nens i nenes vagin acompanyats de “valors”?

Personalment opino que sí, sempre que es faci amb gràcia i no soni a alliçonador. Per a mi, és un valor afegit.

• En general, la televisió actual ofereix programes de nivell per als infants, o més aviat es deixa guiar per criteris comercials?

Crec que hi ha una mica de tot, fins i tot en un mateix canal. D’una banda, s’intenta seguir uns criteris més exigents per als productes de creació pròpia, però potser a l’hora de comprar-ne fora s’aposta per allò més comercial i que saben que ja funciona. Hi ha poc marge de risc. I segur que els despatxos són plens de projectes desconeguts ben interessants!

• La societat confia massa que l’escola ha d’educar als nens i es deixa de banda un paper que neix a la família i en el qual tothom hi hauria de participar?

En general podria ser que sí. Però diria que hi ha des dels pares que ho deleguen tot en l’escola i que a més a més en són els més crítics, a d’altres que posen els cinc sentits en l’educació dels fills i alhora participen activament a l’escola.

• Recentment ha estat finalista del Premi Teatre Breu de Badalona amb l’obra Bombolla, crònica d’un desamor, sobre la bombolla immobiliària. Com porta el fet de combinar l’escriptura de diferents gèneres a la vegada?

És un fet bastant freqüent. Al marge de l’interès personal que desperti un camp o un altre, crec que els canvis de registre ajuden a oxigenar-se mentalment. Si només fes guions infantils, potser m’acabaria passant factura! I el mateix passaria amb un altre gènere.

• Quins són els seus projectes de futur en l’escriptura o en l’àmbit cultural?

Justament ara estic immersa en projectes d’àmbits diferents. D’una banda, enllestint un llibre infantil que publicaré l’any vinent i un text de teatre per a adults. També hi ha un projecte documental que estem tramant amb la meva germana, i d’altra banda, a Teià un grup de persones estem enllestint un llibre de retrospectiva històrica que presentarem properament en una data i un acte encara per determinar.