Entrevista a dani6ix & IZZKID, el duet que irromp amb força a l’escena musical catalana
Entrevista a dani6ix & IZZKID, el duet que irromp amb força a l’escena musical catalana
El projecte musical de dani6ix & IZZKID va néixer a Teià l’estiu del 2023, culminant amb la publicació del seu primer àlbum, Stem Vius!, un disc íntegrament en català que va sortir a la tardor del mateix any. Aquest àlbum no només defineix el so del grup, sinó que també n’estableix l’estètica i identitat visual, marcant l’inici del seu viatge dins l’escena musical catalana. El duet tancava un 2024 ple d’èxit consolidat com un dels nous referents del pop urbà en català. Amb un any ple de reconeixements, han estat guardonats amb el premi a Artista Revelació 2024 d’Els 40 i nominats a Millor Artista Emergent als premis ARC. A més, han col·laborat amb The Tyets en la seva popular cançó Sushi Poke. Els maresmencs finalitzen un any de creixement meteòric i aquest 2025 publicaran el seu nou disc.
Com us vau conèixer i què us va portar a fer música plegats?
Ens vam conèixer l’any 2003, quan fèiem P3 a l’escola El Cim de Teià. Ens vam fer amics i això ha perdurat fins avui. Hem compartit grup d’amics, moltes aficions, i mai no ens hem separat. Una d’aquestes aficions era la música, i, pels volts del 2018-2019, al Pau li van regalar un micròfon pel seu aniversari i això va ser el detonant per començar a fer les nostres pròpies cançons. Prèviament n’havíem parlat mil vegades, havíem fet un munt de proves amb el mòbil, però mai no ens hi vam posar fins que al Pau li van donar el micro. Llavors ja tot va començar a rutllar.
Recordeu com va començar tot plegat? Quan vau decidir fer música junts?
Això de fer música com a tal va començar el 2019 amb un altre amic de tota la vida, el Sandro, de Teià també, amb qui vam formar el grup 3PLACES. Amb aquest grup vam començar a fer les nostres primeres cançons, els nostres primers concerts —fins i tot vam tocar al nostre poble—, i va ser una etapa molt divertida.
Va ser una època que ens ho vam passar molt bé, compartíem moltes coses, i vam iniciar-nos en tot el que és el món de la música. Ens va fer aprendre molt. Això va durar fins al 2021; en aquell moment, els camins es van separar, musicalment parlant, i cadascú va tirar pel seu compte. No va ser fins a finals d’estiu del 2023 que, ja sense el Sandro, ens vam tornar a ajuntar a l’estudi per crear, sense pensar cap on duria allò, i arran d’això va néixer Stem Vius! i, amb aquest primer àlbum/EP, el projecte de dani6ix & IZZKID.
Com és treballar amb un amic tan proper? Hi ha discussions creatives?
Tots dos estem d’acord que té moltíssimes coses bones i algunes de dolentes. Al capdavall, hem sigut amics tota la vida, és una relació que ve de molts anys, amb moments millors i pitjors, però sempre ens hem mantingut units i ens considerem els millors amics.
La música genera situacions noves en una relació, i moltes porten a tenir discussions que potser no es donarien en un altre context. Si ho posem en una balança, però, sempre pesa més la part positiva. La música ens està fent viure situacions que havíem somiat.
En el fons, els mals moments són coses que es poden resoldre, que sorgeixen de treballar moltes hores plegats i posar tota la dedicació en el projecte. A vegades no és fàcil, però ho estem sabent gestionar bé i esperem que això no canviï.
Ho diem molts cops: és comparable a una relació d’amor, de parella. Comparteixes moltes hores, pensaments, moments bons i dolents, i això implica que hi hagi moments de crisi que cal superar conjuntament. Les discussions poden ser de tota mena, ja siguin creatives, de motivació, de visions diferents… Però sabem asseure’ns, parlar i arribar a punts en comú, i això és molt positiu, perquè ens està portant a aconseguir moltes coses.
Quins referents teníeu quan vau començar? Encara us influencien avui?
Sempre hem estat molt influenciats pel so estranger, sobretot dels Estats Units i el Canadà, amb artistes com Juice WRLD, Drake, Travis Scott i Kanye West, i també per música nacional com la de C. Tangana.
Crec que avui dia ja no estem directament tan influenciats per aquests artistes, però sempre poden matisar alguns sons, lletres o expressions en les nostres cançons, perquè és una cosa que ens ha quedat a dins.
Com definiríeu el vostre so o estil? Hi ha cap etiqueta amb la qual us sentiu còmodes?
Aquesta és una gran pregunta, perquè no ens agrada gaire posar-nos-en, d’etiquetes. Al cap i a la fi, segons sol comentar la gent, podríem dir que fem música urbana, però això inclou molts gèneres i nosaltres no hi estem tancats a cap. Es parla molt que som uns romàntics, sensibles i enamorats, i això també és guai. Creiem que hi ha una sensibilitat especial en el que estem fent que fa que connecti amb la gent que ens escolta.
Al cap i a la fi, sempre fem el que ens neix. Hem tirat cap a sons de reggaeton, cap a sons més afro, també hem passat per tocs de trap, de rock, etc. Al capdavall, hi ha una mica de tot, i aquest conjunt és el que forma «l’univers dani6ix i IZZKID».
Quin paper té el català en la vostra música?
El català no deixa de ser la llengua que hem parlat sempre. És la llengua amb què ens comuniquem entre nosaltres, amb els nostres amics, amb les famílies…, i, per tant, és la llengua amb què ens sentim més còmodes i identificats. Quan pensem, ho fem en català, i això ens ho fa natural a l’hora de fer música. També estem molt contents perquè veiem que hi ha hagut un canvi: el català està arribant a llocs on fa uns anys no hauria arribat, està trencant barreres. Cada cop hi ha més gent que consumeix música en català perquè hi ha més moviment, es fa més comunitat, i això ens fa molta il·lusió. Hem d’agrair a tota la gent que va apostar per la música en català abans de nosaltres.
Com és el procés creatiu de cada nova cançó? Qui fa què?
El procés creatiu de cada cançó és un món. Cadascun és diferent i depèn de moltes coses: del temps de cadascú, de si estem junts a l’estudi o no… Però, en tot cas, tots dos estem igual d’involucrats en cada cançó.
El més habitual és que, a l’hora de fer la lletra, o la fem conjuntament o cadascú faci la seva part i després les ajuntem. Però sempre estem implicats al 100 %, ja sigui en la lletra, en la producció amb el nostre productor (transmetent-li les idees que tenim perquè ell les porti a terme) o en la construcció de tot un imaginari comú.
Diríem que el procés creatiu és una cosa conjunta. Som molt poc egoistes, ens ajudem molt i col·laborem molt entre nosaltres. Anem a l’una i mirem sempre pel nostre projecte. Evidentment, hi ha dies que un dels dos està sol a l’estudi i comença una cançó, o que el productor ens proposa alguna cosa i ens hi sumem. Així que, sí, com dèiem, el procés pot variar molt; depèn de moltes coses, però sempre acaba sent una cosa col·lectiva.
Quin missatge voldríeu que quedés clar amb la vostra música?
La veritat és que nosaltres, amb la nostra música, sempre hem intentat ser del tot transparents i mostrar-nos tal com som. Al cap i a la fi, el missatge que volem transmetre és que s’ha de viure: viure experiències, enamorar-se, que et trenquin el cor, deixar-se emportar per les emocions… Som persones molt emocionals i sempre parlem de coses que ens han passat en algun moment.
Un dels missatges o el lema que tenim molt present és «Stem Vius!», que per a nosaltres engloba moltes coses, i que creiem que ha calat en la gent que ens escolta i es pot utilitzar en molts moments. I en aquest últim projecte també hi ha el «Tot Torna», que simbolitza que les coses poden sortir bé o malament, però que tot s’acaba posant al seu lloc.
Ens intentem mostrar d’una forma molt propera i quotidiana, connectant amb la gent a través de coses reals, del dia a dia, i no amb falses realitats, i d’aquí surt tot el que volem deixar-li clar a la gent.
Quin ha estat el moment més emocionant des que vau començar a tocar en públic? Alguna anècdota?
Hi ha hagut molts moments que han sigut molt emocionants en tot aquest camí que portem. La veritat és que veure, allà on anem, que el públic canta les teves cançons a ple pulmó, sabent-se les lletres de cap a cap —a vegades millor que nosaltres i tot—, és quelcom que no té preu, i ho valorem moltíssim. Hi ha cares que es repeteixen concert rere concert, i això és el que més omple. Al cap i a la fi, fas música per connectar amb la gent i, quan veus que connectes, és una cosa increïble.
Un dels moments més emocionants que hem viscut va ser la presentació de la nostra última mixtape, Tot Torna, en una sala Razzmatazz plena de gent cantant totes les cançons que vam tocar durant gairebé una hora i mitja. El més fort de tot és que només feia una setmana que havia sortit la mixtape i ja se la sabien de memòria. Va ser increïble. Fins i tot els nostres companys de la discogràfica i els amics ens deien: «Com pot ser que faci una setmana que ha sortit i tothom se la sàpiga del tot?»
I hem tingut molts altres moments emocionants durant la gira, com per exemple quan vam cantar a casa nostra o a pobles del voltant on sempre havíem sortit de festa, etc. Estem molt agraïts amb tot el que ha anat passant, i poder fer una gira és una cosa que no té preu.
Amb qui us agradaria col·laborar en un futur pròxim i on us agradaria ser d’aquí a un any?
Hi ha artistes amb els quals notem una connexió amb la seva música o manera d’expressar-se, i seria tot un plaer col·laborar amb gent com la Mushkaa, Funzo, Barry B o, mirant més enllà de casa i posats a somiar, el Beéle o el C. Tangana.
D’aquí a un any només tenim al cap poder tocar en festivals com el Canet Rock i el Cabró Rock, i oferir un so fresc, diferent i que ens faci destacar.
Hi ha algun escenari o ciutat on somieu tocar?
Sempre que parlem d’això, ho diem: com a bons culers que som, ens encantaria poder tocar algun dia al Camp Nou. Quan estigui acabat, seria una cosa increïble, un somni fet realitat. I, igualment, també ens faria molta il·lusió poder fer un Sant Jordi Club o fins i tot un Sant Jordi, o cantar en festes tan importants com les de la Mercè i les Santes de Mataró, i festivals com el Canet Rock o el Cabró Rock (en el qual tocarem enguany per la Castanyada). Aquest tipus de concerts grans són els que et venen al cap quan somies en gran. Són coses que tant de bo puguem fer algun dia, i estem convençuts que acabaran arribant.
Què esteu preparant ara mateix?
Doncs la veritat és que ara mateix estem fent música nova, intentant no pensar massa en què serà, sinó més aviat a fluir, a tirar cap on ens ve de gust. Evidentment, sí que tenim idees al cap sobre futures coses que volem fer, però, després del que va ser Tot Torna, un procés bastant llarg de creació, ara ens ve molt de gust seure, fluir, estar amb l’equip i fer el que ens neixi en aquell moment. Al cap i a la fi, és d’aquí d’on surten les millors coses i les millors idees. Així que podríem dir que ara mateix estem fluint, i amb més ganes que mai de seguir fent música. Estem en un bon moment.
Us podríeu definir amb una cançó?
Si es una cançó nostra, la que més ens defineix és la que dona nom al primer projecte, el tema acústic Stem Vius!. Ens acompanya sempre i és la més especial i amb la que més connectem. I, si pot ser qualsevol cançó, podríem dir Lucid Dreams, de Juice WRLD, que ens va marcar quan va sortir el 2018.
Un lloc del Maresme on us inspireu, que us agradi molt, us sentiu a gust…
Et diríem que el més important aquí es l’hora i no tant el lloc, però una posta de sol en un vaixell enmig del mar, a la costa del Maresme, és un lloc especial.
Redacció La Clau
Fotos: cedides