Publicat el 01/12/2022

Entrevista a Àgata Albero, d’Inspira Gastronomia.

 

L’interès per la cuina i l’alimentació saludable ha estat sempre part fonamental de la vida d’Àgata Albero. L’any 2012 decideix començar a escriure el seu propi blog de cuina amb Sílvia Manzano, presidenta del Mercat de Lesseps. De seguida sorgeixen projectes interessants als quals es vincula amb passió. Lidera el projecte de creació d’una aula de cuina en un mercat municipal de Barcelona, el projecte rep el màxim guardó que l’ajuntament de la ciutat atorga als mercats i organitza esdeveniments gastronòmics de tipologia variada, entre altres activitats relacionades amb el menjar sa. Ens ho explica.

 

Quan decideix dedicar-se a la gastronomia i per què?

Arran del moment que a la Sílvia i a mi, que ja havíem començat el blog, ens demanen fer un taller en una aula de cuina que hi havia al Mercat de la Vall d’Hebron. A mi aquella aula em captiva, els demano que m’expliquin quines activitats fan, els començo a fer suggeriments del que faria jo i m’acaben demanant que la dinamitzi. A partir d’aquest moment és quan enfoco tota la meva vida professional a la gastronomia, els mercats i els productes.

El seu punt d’arrencada és un blog, doncs. Quina connexió ha tingut amb els seguidors des d’aquest espai a la xarxa?

El blog em dona moltes alegries, he tingut persones que mai no havien cuinat i que un dia es van atrevir a fer una recepta tan senzilla –o no, perquè al final se n’ha de saber– com una truita de patates i m’han escrit donant-me les gràcies i comentant-me que viatjant pel món l’havien anat fent en diferents espais i amb diferents persones amb gran èxit. O també un home que m’explicava que ell mai no cuinava i que la seva dona s’havia quedat parada de com de bé li havia sortit la truita. Precisament la truita és una de les publicacions més visitades del meu blog, que també m’ha permès conèixer gent del món de la gastronomia que tenen els seus propis racons a Internet i amb els quals hem fet trobades amb una interacció molt bonica. De fet, enyoro bastant escriure més al blog, m’agrada molt més que les xarxes.

Els mercats són un dels seus punts de referència? Com hi arriba?

Tal com he comentat, el punt de partida va ser el Mercat de la Vall d’Hebron i vam crear-hi l’Espai Cuina’m. A partir d’aquí vaig entrar en contacte amb altres mercats i especialment amb l’Institut de Mercats, que em va fer l’encàrrec d’organitzar la Setmana Internacional dels Mercats, unes activitats que es van prolongar durant tres anys. També he col·laborat amb el Mercat de Mercats, que abans s’organitzava a prop de la catedral i que ara es fa a prop del Mercat dels Encants. A partir d’aquí tothom em vincula amb els mercats.

Què ofereixen avui en dia els mercats als consumidors?

Per a mi, els mercats segueixen sent un punt de trobada, però també són un espai on podem trobar assessorament, on el tracte és molt personal, on ens coneixen, on ens guarden aquell producte que saben que ens agrada i que destaquen sobretot per la cohesió social de barri que impliquen, així com per qüestions de salut, ja que el producte fresc hi és molt present.

Ha treballat amb la cuina halal? Expliqui’ns què és i quins avantatges aporta?

Doncs no soc ningú per jutjar-ho, però el menjar halal és el que està permès per l’islam, una religió que està present en molts països. Tendim a dir que el consumidor halal és un consumidor àrab i no és així. Per exemple, a més d’al sud-est asiàtic i evidentment a l’Orient mitjà i al nord d’Àfrica, només a Londres ja hi ha un milió de musulmans, però a països com Alemanya o fora d’Europa, com ara a la ciutat de Chicago, també n’hi ha molts de consumidors musulmans. El fet que un restaurant o espai gastronòmic tinguin l’opció halal, fa que tinguin una opció de cuina inclusiva. Per tan, és un avantatge disposar del certificat halal

També ha organitzat festivals i demostracions culinàries. Funcionen per apropar la cuina al gran públic?

Funcionen molt bé, a la gent li agrada molt passar una bona estona, no només menjant bé, sinó també aprenent sobre la gastronomia i sobre el producte. Per exemple, els tallers que es fan en petit format en espais com un mercat creen un espai de cohesió, on coincideixen persones que potser no es trobarien en altres llocs. Sobre els festivals, recordo que un dels més complets que vaig organitzar va ser Cook&Travel, on la gent no se’n volia anar, perquè no només oferíem gastronomia, sinó que hi havia un mercat de producte exòtics, conferències, show cookings, taules rodones, projeccions… i es va convertir en un espai d’oci molt atractiu, on es podia saber més sobre el que mengem.

Àgata Albero

Àgata Albero

Cal més didàctica en aquest sentit? Partint de la seva experiència, on s’ha de fer? A les escoles, als mitjans de comunicació, a les famílies?

Sí que em preocupa, cal ser més didàctic, i fer un activisme ferm com el que fa per exemple la Maria Nicolau, autora del llibre Cuina o barbàrie, amb un discurs amb el qual jo estic molt en sintonia: «O cuinem o tindrem un problema de salut i mediambiental.» Cal educar sobre com cuinar productes d’aquí, perquè tenim obsessió amb menjar salmó o alvocat i aliments que no són productes de proximitat. I en casos com aquest darrer, per exemple, es necessita molta aigua. Cal fer pedagogia des de les escoles, evidentment, però des de mitjans com la televisió també és interessant que se’n faci, i també estaria bé poder destriar la mala informació que arriba a través de les xarxes socials, tot i que això ja és més difícil. Un paper per a mi molt important és el dels cuiners i les cuineres, que poden posar de moda certes tendències alimentàries; o la gran tasca que fan el nutricionistes, posant en relleu la importància de la cuina mediterrània.

«Slow food», «quilòmetre zero» , «producte ecològic i de proximitat»… són conceptes que anem assimilant cada cop més. Les institucions i entitats que vetllen per la salut i l’alimentació estan a l’altura per ajudar a difondre’ls, però?

Jo penso que les institucions estan cada vegada més a l’altura, però sí que trobo que potser haurien de ser més exigents amb els comerços i els mercats, amb tots aquells que d’alguna manera «ens alimenten», ja que no sempre tenen productes no viatjats i ecològics.

Menjar sa és compatible amb menjar bé?

I tant! Amb productes propers i que tenim a l’abast, en funció de si som a la ciutat o al camp, sempre podem entendre que uns pèsols del Maresme o una carxofa del Prat són propers i que ens serviran tant per fer una recepta senzilla com una de més elaborada i que segur que serà boníssima. Evidentment, també hem de saber treure partit d’aquests productes que tenim. Com? Doncs, si no en sabem, tenim les xarxes socials plenes de receptes interessants o podem anar a tallers on aprendre i gaudir. També ens podem inspirar anant a comprar o a restaurants, com per exemple els de la Guia Slow Food, on trobarem plats molt bons que ens ajudaran a tenir noves idees.

La crisi que estem vivint ha encarit els preus dels aliments. Com es fa front a aquesta realitat? Es pot menjar bé tot i l’augment dels preus?

El concepte de car o barat amb els aliments ens ha fet perdre una mica el nord, ja que cal valorar molt la diferència entre un producte elaborat artesanalment, com ara un formatge d’una granja petita o un peix pescat per una barca que practica la pesca artesanal. És cert que ara omplir el cistell és més car, sobretot si l’omplim de processats. Cal menjar productes «reals» com: fruita, verdura, peix, carn de qualitat, formatges que sabem qui els ha fet.
És un moment per tornar a les receptes tradicionals, com les que feien les nostres àvies, amb molt poqueta cosa: elles, amb un sofregit, uns llegums i una miqueta de carn o sense carn, podien aconseguir uns plats molt bons i que alimentaven molt bé. Podríem dir que és el moment de la «cuina de resistència».

 

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Cedides

Deixa un comentari