Publicat el 08/12/2018

Les característiques més comunes dels nens amb problemes de conducta són la poca flexibilitat mental i la manca d’habilitats per gestionar les seves emocions. La majoria d’ells no toleren bé la frustració i no controlen els seus impulsos.

Moltes vegades es produeixen situacions de pèrdua de control en el nen, i explota. El nen explosiu té tendència a pensar d’una manera concreta, rígida i en blanc o negre (d’extrems). El nen continua tenint arravataments intensos encara que hi hagi conseqüències cada vegada pitjors, sembla incapaç d’aprendre dels seus errors i el càstig en moltes ocasions ja no el conté.
Pare: «T’he dit milions de vegades això… ¿PER QUÈ NO FAS CAS? PER QUÈ ESTÀS TAN ENFADAT?
Fill: «No ho sé…»

En un món ideal, la resposta del nen davant d’aquestes preguntes dels seus pares seria: «Mireu, mama i papa, tinc un petit problema. M’esteu demanant constantment que faci coses que a mi no m’agrada fer, em demaneu que canviï constantment de plans, i a mi això no em va molt bé. De fet, començo a frustrar-me i em costa pensar amb claredat, i llavors em frustro encara més. Llavors vosaltres us enfadeu i jo començo a fer i dir coses que tant de bo no fes. Llavors us enfadeu encara més, em castigueu i la cosa acaba fatal. Quan puc tornar a pensar amb claredat després d’una estona, em sap molt de greu el que he dit i fet. Sé que això no és divertit per a vosaltres, però us asseguro que jo tampoc no em diverteixo».
Els nens presenten aquest comportament per milions de raons diferents, de manera que no hi ha una manera correcta o incorrecta d’explicar-ho ni una forma universal per canviar-ho. La clau està a trobar l’explicació i la intervenció que siguin més adequades a cada nen individual i a la seva família.

En algun moment, els nens desobedients han après amb les seves enrabiades, rebequeries i rampells a aconseguir atenció, o que això els ajuda a sortir-se amb la seva coaccionant els seus pares perquè ‘es rendeixin’. («Ens manipula! ¡Sap exactament què dir-me per fer-me enfadar!»)
Si creiem que aquest comportament és après, també pot desaprendre’l. Aquest desaprenentatge i reeducació passa per:

Proporcionar al nen molta atenció positiva i deixar de donar-li l’atenció negativa.
Ensenyar els pares a donar menys ordres i més clares.
Ensenyar el nen que l’obediència és el que s’espera d’ell.
Fer que les conseqüències positives o negatives depenguin de la seva conducta.
Ensenyar el nen que els pares no es rendiran ni es faran enrere davant les seves enrabiades.

 

Sara Almeda
Psicòloga Col. Núm. 18993 especialitzada en clínica infantojuvenil.
Visita a Issa (espai Terapèutic Maresme)

Deixa un comentari