El nadal és tradició | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 13/12/2018

El pessebre
El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc i de reproduir-lo a través de figures de fang és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.
Sigui quin sigui el seu origen, el cert és que el pessebre no pot faltar per aquestes dates a les cases, muntar el pessebre s’ha convertit en tot un art, i s’hi fan servir tota mena de materials, tot i que els més comuns continuen sent el suro, la molsa i la fusta, per donar forma als paisatges de Betlem.
Darrerament, també s’ha estès el costum de fer pessebres vivents, els quals, gràcies al treball d’actors més o menys professionals, ens permeten viure de prop l’escena més famosa del Nadal.

Els pastorets, obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús
Un dels elements ineludibles del Nadal català són les representacions dels Pastorets, que solen anar a càrrec de grups de teatre d’aficionats i que acostumen a representar-se en centres socials, sales parroquials, casinos o teatres.
Es tracta d’un gènere teatral popular que, per arrelament, tradició i capacitat de convocatòria, es considera un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones.
L’origen dels Pastorets es remunta a les representacions escèniques de tema nadalenc medievals i la seva perpetuació durant el segle XVI. Aquelles escenificacions a l’entorn del naixement del Messies es van dur a terme d’una manera consuetudinària i tradicional a l’interior de les esglésies.
En general, l’argument es construeix a partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, centrada en els pastors, de caràcter còmic i costumista.

Tió de Nadal
El tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic. Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals.
Fer cagar el tió és una cerimònia casolana, que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.
El tió té l‘objectiu d‘oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons, allò que es necessitava per celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per fer presents més diversos.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari