Publicat el 03/10/2007

Podeu imaginar-vos per un instant què passaria si el dia del naixement ens lliuressin un full de ruta minuciós amb dates, hores i llocs de tot allò que ens ha de passar en aquesta vida? Intueixo que molts de nosaltres intentaríem retornar al si matern i desaparèixer en la immensitat de l’univers.
Malgrat això, moltes
vegades, ens costa descobrir la immensa joia que representa l’aventura diària, ja que ens permet afrontar cada situació amb la innocència necessària per gaudir del misteri que s’amaga darrere de cada situació, de cada encontre, de cada gest, de cada paraula.
L’equilibri de l’univers és tan perfecte que ens ha
atorgat la possibilitat de navegar sense rumb predefinit, atorgant-nos la llibertat més absoluta a l’hora de fer giravoltar el timó.
Aquesta llibertat que és un gran regal, massa sovint ens incomoda i ens fa pensar que voldríem saber-ho tot. A causa de la nostra col·lecció de pors, tenim la necessitat de controlar-ho tot, de conèixer-ho tot.

Cal prendre consciència que vivim suspesos en l’atzar i que la nostra llibertat ens ofereix la possibilitat d’elegir sempre entre un o diversos camins que s’obren davant nostre i que l’elecció comporta sempre el risc d’encertar o errar. Només quan acceptem aquesta realitat des de la il·lusió i la pau interior la nostra vida té sentit.
L’encert i l’error són només dues maneres diferents d’avançar, igualment vàlides. Tots, en canvi,
aspirem a encertar-la sempre i rebutgem l’error amb totes les nostres forces. Quantes vegades ens judiquem, ens maltractem i ens castiguem després d’un error, quan possiblement aquell error ens ha comportat molta més saviesa que el camí planer dels encerts.
La vida és un flux pel qual llisquem. Mentre anem a favor del corrent la nostra navegació és planera i plaent. A voltes, però, hi ha
alguna decisió que ens situa contracorrent i fa que passem per un període amb més dificultats.
Quan la nostra vida està plena de tensions és que, a causa de les nostres decisions passades, estem navegant contracorrent. Aquest fet ens condemna a una navegació feixuga que no fa més que augmentar les tensions. En canvi, si som capaços de relaxar-nos, d’aconseguir la pau interior, el mateix
corrent ens portarà al camí correcte per on lliscarem amb comoditat, amb joia, amb llibertat i sense esforç.
Deixem de voler controlar la nostra vida i la dels altres i lliurem-nos a l’aventura des de la confiança que mai no haurem de passar per cap situació que no puguem superar. Deixem que la vida llisqui per nosaltres sense oferir resistències. Estimem i gaudim de cada instant com a únic i irrepetible. Visquem els problemes com a oportunitats per relaxar-nos i retornar al flux natural.

Deixa un comentari