El Maresme: ni platja ni tren | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 07/07/2020

Fa 15.000 anys, els maresmencs caçadors recol·lectors anaven d’un costat a l’altre i feien assentaments provisionals en llocs a recer o en tendes com les dels indis a les clarianes. Tots els animals i plantes que corresponen a la zona hi eren presents al ritme de la natura.

En temps dels laietans ja trobem els primers poblats i els primers conreus. El bosc continua dominant, però les clapes de camps de conreu i de pastura van creixent.

Amb els romans va començar tot: carreteres, grans explotacions, ciutats i viles. Efectes de la ‘Globalizationis Romanorum’, que deien els diaris de l’època. Per servir a la metròpoli romana es cultiva la vinya i les oliveres, així com els cereals, formant la trilogia mediterrània en què es basa l’alimentació d’aquell temps: pa, vi i oli. Els vessants més fèrtils queden lliures de boscos. En l’època medieval, que és molt llarga, hi ha de tot, avenços i retrocessos de la natura, però el resultat final és que els incendis i la tala excessiva predominen i el bosc queda confinat a les parts obagues; la resta es va artigant, desbrossant, per obtenir camps, fusta o carbó.

A finals del segle XIX i fins al 1950 aproximadament, la vinya, la garrofa i les oliveres arrien a dalt de tot de les carenes del Maresme i el bosc és totalment residual en la part que dona al mar. El 1848 el tren talla la contigüitat entre mar i muntanya i suprimeix la vegetació litoral. Els pescadors que reparaven les xarxes i arrossegaven la barca fins davant de casa no van quedar gaire contents, com tampoc els mestres d’aixa que, entre l’art i la indústria, feinejaven en aquest espai.

A partir dels anys seixanta qui guanya és el ciment. El Maresme queda esquarterat i ja no hi ha manera d’anar d’excursió als pobles de dalt degut a tota mena de barreres i la desaparició de camins per anar a peu a les fonts o a veure la parella o els parents.

A la costa desapareixen les platges vives a causa dels pantans, els ports i les extraccions de sorra per a la platja de Barcelona durant els jocs olímpics. Per bé que s’ha preservat una part de la muntanya, no deixa de ser una llenca aïllada del Montseny i Collserola i queda lluny de les dinàmiques naturals de repoblació i intercanvis de plantes i animals. Si no és per gust, serà per força que haurem de retornar a la natura, espais que vam ocupar i que han fet el seu servei però que ara reclama el mar. On posarem la nova línia de tren?

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

Deixa un comentari